Rajoy i Mas acorden flexibilitzar el dèficit en una reunió secreta

|

Rajoy i Mas

La reunió que aquesta setmana van mantenir a Madrid el cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat catalana, Artur Mas, es va produir després d'unes setmanes de 'desglaç' de les tensions que han protagonitzat les relacions entre ambdues administracions durant els últims mesos, després de la convocatòria anticipada d'eleccions catalanes, el pacte amb ERC i els plans sobiranistes del Govern català.

Segons fonts governamentals a les quals ha accedit El Periódico de Catalunya, la trobada va servir per analitzar la situació econòmica de Catalunya, d'Espanya i d'Europa en el seu conjunt. Tots dos van compartir un mateix diagnòstic sobre la necessitat de mantenir els compromisos de consolidació fiscal i de correcció del dèficit públic. Es van felicitar, a més, pel gran resultat obtingut en aquest camp l'any passat, gràcies a l'esforç coordinat de totes les administracions públiques.

El Govern central s'ha compromès a flexibilitzar el sostre de díficit previst per a les autonomies si, com a espera, Brussel·les, també relaxa el límit per a l'Estat espanyol. L'Executiu de Mas ha deixat clar que en cap cas pot assumir el 0,7% fixat inicialment perquè implicaria una retallada superior als 4.000 milions. Segons Esquerra, soci de CiU, el tijeretazo seria superior al que ja s'ha aplicat a Grècia.

L'AJUDA DEL FONS DE LIQUIDITAT

Una altra de les peticions que la Generalitat ha formulat a l'Executiu central és que doti de major pressupost el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que el Ministeri d'Hisenda va activar en el 2012 per pal·liar l'asfixía de les comunitats més endeutades, entre elles Catalunya. A més, el 'conseller' d'Economia, Andreu Mas-Colell, confia que s'obri una nova línia de crèdit ICO per pagar a proveïdors. Aquest mateix dimecres el Govern ha abonat 100 milions del deute que té pendent amb les farmàcies catalanas.la xifra correspon al mes de gener, però queda encara pendent d'abonar la referent a novembre i desembre (en total 194 milions).

Sobre les relacions de Catalunya amb Espanya, els presidents espanyol i català van posar de manifest les seves diferents opinions sobre la convocatòria de la consulta d'autodeterminació. Malgrat les seves distants posicions, es van comprometre a mantenir una actitud de diàleg, necessària en qualsevol democràcia, apunten les fonts, i a evitar que aquestes discrepàncies afectin a la relació entre ambdues administracions.

Esquerra pressiona a Mas perquè concreti la data i pregunta del referend. Els republicans han anunciat avui el contingut que, en la seva opinió, hauria de contenir la consulta. Inspirant-se en el model escocès, ERC proposa una pregunta concisa: "Vostè creu que Catalunya hauria de ser un Estat independent".

REUNIÓ AL SETEMBRE

Tal com recapitula Europa Press, l'última vegada que Rajoy i Mas es van reunir en el Palau de la Moncloa va ser el passat 20 de setembre, quan el president del Govern va rebutjar la petició de Mas d'articular un pacte fiscal a Catalunya similar als models del País Basc i Navarra.

Llavors, el cap de la Generalitat va anunciar que s'obria "un projecte nou" que poc després va derivar en la convocatòria d'eleccions anticipades el 25 de novembre. En aquests comicis, en els quals Mas va demanar als catalans una "majoria excepcional" per dur a terme el seu projecte sobiranista, CiU va perdre 12 escons i va haver de pactar amb ERC.

Aquest pacte entre CiU i ERC es va basar en la celebració d'una consulta sobiranista l'any 2014. No obstant això, l'acord entre ambdues formacions s'ha trontollat en els últims dies a causa de la dificultat de la Generalitat per treure endavant els pressupostos per aquest any.

El conseller català de Presidència, Francesc Homs, va avisar als republicans que no es podrà celebrar una consulta d'autodeterminació si abans no s'aproven uns comptes públics per a aquest exercici, vinculació que va ser rebutjada per la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

Una de les primeres accions del nou Executiu de Mas recolzat per ERC va ser portar al Parlament una declaració sobiranista que va ser recolzada per 85 diputats de CiU, ERC i Iniciativa i la CUP i rebutjada pels de PP, Ciutadans i una majoria del PSC.

El text de la declaració sosté que "s'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir" i que "es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europea i el conjunt de la comunitat internacional".

Aquesta declaració va provocar la reacció del Gobierno, que la va impugnar davant el Tribunal Constitucional en entendre que el seu contingut "no només no és compatible" amb la Carta Magna sinó que "produeix efectes", en plantejar l'inici d'un procés "pel qual mandata a poders públics i ciutadans", segons va explicar la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

No obstant això, Santamaría ja va recalcar llavors la voluntat del Gobierno de mantenir el diàleg amb la Generalitat. La passada setmana, en una reunió informal i reservada del seu govern, Mas va demanar als seus consellers obrir totes les vies de diàleg amb l'Executiu, encara que sense renunciar a l'Estat del benestar i la consulta sobiranista.

ACORD EN DÈFICITS ASIMÈTRICS PER A LES CCAA

Aquesta sintonia de diàleg es va traduir en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrada la passada setmana, en la qual el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va obrir la porta a la possibilitat de fixar objectius de dèficit diferents per a les comunitats autònomes per 2013 com demanava Catalunya i altres autonomies que aquest exercici han superat el límit imposat.

Aquest clima de col·laboració també es va donar en altres trobades que durant la setmana es van donar entre representants de les dues administracions, segons van informar a Europa Press en fonts de diversos ministeris.

Precisament, en la trobada celebrada aquesta setmana, Rajoy i Mas van compartir un mateix diagnòstic sobre la necessitat de mantenir els compromisos de consolidació fiscal i de correcció del dèficit públic i es van felicitar pel gran resultat obtingut en aquest camp durant l'any passat, gràcies a l'esforç coordinat de totes les administracions públiques.

Per això, el president del Govern es va comprometre al fet que Catalunya, igual que la resta de CCAA, pugui beneficiar-se de la flexibilització de l'objectiu de dèficit públic, si aquesta possibilitat finalment es confirma per les autoritats comunitàries.

Catalunya va tancar 2012 amb un dèficit de l'1,96 per cent i acumula un deute que supera els 50.000 milions d'euros, més del 25 per cent del Producte Interior Brut (PIB) català. Aquestes xifres van obligar a la Generalitat a acudir al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) habilitat pel Govern per demanar 9.073 milions d'euros.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH