Aigua per a tots

Redacció Catalunyapress

El matí de divendres em vaig acostar a Cornellà i em vaig ficar de ple en l'acte que, organitzat per AGBAR, celebrava el Dia Mundial de l'Aigua. Hi eren gairebé tots els alcaldes de l'àrea metropolitana i diversos regidors, disposats a signar en aquest acte --a iniciativa d'Angel Simón, el president de l'empresa i ara nou home de l'aigua a Europa, per la seva companyia, la multinacional francesa Suez--, un document que permet, en aquests temps de penúries, que a ningú se li talli l'aigua perquè no pugui pagar-la. El director de Càritas també hi era, per avalar amb la seva presència aquest històric conveni i, de pas, per tornar-nos a explicar, una vegada més, el drama dels qui ho perden tot i es veuen en la necessitat d'anar als menjadors socials i demanar a la seva organització que els busqui un sostre sota el qual aixoplugar-se amb la seva família.

En escoltar-ho, em vaig sentir millor, perquè les seves paraules eren com pedres llançades contra els qui no comprenen la gravetat del moment què ens ha tocat viure i el poc que costa canviar el xip de la suficiència pel de la solidaritat. No vaig veure ningú de la Generalitat, en aquest impressionant auditori, en què els arquitectes han convertit un antic dipòsit de l'aigua en un espai genial. Seria, potser, perquè aquell dia era especial per a un Simó del qual, com a catalans, hauríem de sentir-nos orgullosos del reconeixement professional que acaben de fer-li a nivell internacional o, potser, perquè veure'ls junts i units per una causa social gent tan diversa políticament com Garcia Albiol i Antoni Balmón és massa per alguns polítics mesquins i excloents.

Des d'ara, cada 22 de març, i en aquest mateix lloc, AGBAR ens convidarà a parlar de l'aigua i a meditar, sobretot, al voltant de l'eficiència i escassetat d'aquest bé sagrat del que només gaudim en plenitud els privilegiats habitants del mal anomenat món desenvolupat. Des de 1867, any en el qual es va fundar la companyia, hem malbaratat molt d'or líquid, que diuen els ecologistes. Avui, els avenços tecnològics s'imposen a mig món. Qui millor sàpiga fer-ho conquesta el mercat. Els que malvengueren l'ATLL a una constructora que només aquí ve a veure quants diners treu en aquest sector, s'han equivocat i, sobretot, han enganyat als seus conciutadans en nom d'uns interessos que ja dilucidaran els tribunals.

Avui, pocs saben que, des de la Torre que dissenyà l'arquitecte Jean Nouvel, es solucionen tecnològicament els problemes de l'accés a aquest servei bàsic dels habitants de diversos països, i es recolzen solidàriament fundacions com la de Vicente Ferrer, per a què els més pobres tinguin una aixeta amb què puguin apaivagar la seva set. La seu catalana de Suez Environnenent és una organització capdavantera al món. I mentre això passa, el nostre Govern pren decisions incomprensibles que, a més, comprometen el nostre futur energètic sense baixar a meditar que això, precisament això, és el que està obligat a protegir pel compte que ens té a tots.

Ningú és profeta a la seva terra, deien els ancians. i molt més --afegeix aquest periodista de la seva collita--, quan són alguns dels que es creuen que aquesta terra és la seva finca particular. Benvinguts al Paradís i enhorabona als que ja no en tenen --excepte a partir de divendres, 22 de març del 2013--, aigua de boca amb la què cuinar, rentar-se i fins i tot beure. Que bé que ho heu fet, alcaldes, i també, com no, AGBAR.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH