En punt mort

Redacció Catalunyapress

ROBERT PASTOR

Aquest dimecres, mentre el tribunal dels Drets humans d'Estrasburg examinava el recurs del govern espanyol contra la condemna per aplicar l'anomenada doctrina Parot, el cap del govern de l'Estat, Mariano Rajoy, responia la demanda de mesures per afavorir el procés basc. Que li feia al Congrés la diputada Maite Aritzegi, d'Amaiur que "no es pot dialogar amb els terroristes" i que "el compliment de la llei no es negocia".

El tancament dels governants de l'Estat sembla més evident que mai. En el cas d'Estrasburg, ha exercit totes les pressions possibles, amb la col?laboració d'entitats com l'Associació de víctimes del terrorisme i la presentació de 10.000 signatures perquè els magistrats canvien el sentit del dictamen previs i, si d'aqui a uns mesos, el pronunciament definitiu no els agrada, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ja avançava en una cadena de ràdio que encarà hi haurà marge per a una "enginyeria jurídica" que permeti aplicar-la, o quelcom de semblant.

Recordem que la "doctrina Parot" consisteix a aplicar el beneficis penitenciaris, les reduccions de condemnes previstes a la normativa, no sobre el temps màxim de presó efectiva, que són 30 anys, sinó sobre el conjunt de les contemplades en les condemnes de l'Audiència Nacional, el que suposa, a la pràctica, una cadena perpètua encoberta, amb l'estada entre reixes dels 30 anys sencers.

La declaració de Garikoiz Azpiazu, Txeroki, davant el tribunal que el jutjava a París, quan va fer autocrítica pel mal causat a les víctimes (en altres paraules) que ETA no considerava "culpables", impresentable per a gairebé tothom, i considerada "un pas enrera" en l'actitud de l'organització, es veuria reforçada per les paraules de la presidenta de EH-Bildu, Laura Mintegi, quan va dir que l'assassinat del dirigent i diputat socialista Fernando Buesa, havia estat "evitable", com totes les morts per causes polítiques.

A Txeroki, i els també dirigents del grup Mikel Carrera, Ata, Aitzol Iriondo, Gurbitz, i l'artificier Luis Ignacio Iruretagoiena els van condemnar a 20 anys de presó pel segrest d'una família d'Orio (Guipúscoa), que es trobava a un càmping de les Landes i, pel mateix cas, altres acusats van rebre penes d'entre 12 i 8 anys.

El judici i les sentències comporten també algunes dades a destacar. Els condemnats hauran de complir efectivament els "dos terços" del temps d'empresonament. D'altra banda, el fiscal va destacar que els principals encausats són dels més radicals entre els membres de l'organització, i els més oposats a la decisió del cessament de la violència. Quelcom que diverses veus havien apuntat ja, amb la conclusió que, per això, les forces d seguretat dels dos estats perseguien amb més intensitat més intensitat Txeroki i companyia, mentre han anat donant peixet als més "pacifistes", encapçalats per Jose Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera. Ata i Azpiazu, d'altra banda, encara tenen pendent un altre judici, d'aqui a uns mesos i a París, per l'assassinat de dos guàrdies civils a Capbreton.

Entre declaracions i declaracions, de banda i banda, gens generadores d'optimisme sobre l'avancament del procés de pau, la conclusió és que es troba, hores d'aara, en punt mort. Aturat. En això han coincidit la Fundació Fernando Buesa, que culpa fonamentalment ETA i la coalició que es veu com la seva branca política. Com també l'actual president de l'executiva del PNB, Andoni Ortúzar, i el president del Partit socialista basc (PSE-PSOE) Jesús Eguiguren, que reparteixen la responsabilitat entre els dos bàndols.

I a tot això, la comissió de verificació internacional, mai no reconeguda per les autoritats espanyoles però de prestigi internacional, es mostrava decebuda perquè ETA no ha començat a desarmar-se i els hi concedia un termini de sis mesos per poder comprovar que ho fa suficientment, si volen que es mantingui activa, i no es dissolgui.

Per si faltava alguna cosa, feia dies que Rajoy havia dit que mantindria una "guerra total al terrorisme" ique la dirigent del seu partit, María Dolores de Cospedal, reencarnava vells fantasmes, quan va tornar a dir que sobre els atemptats de l'11 de març a Madrid, "encara no s'havia descobert tota la veritat". Sorprenent? Potser no tant. En temps de dificultats i debilitats polítiques de la dreta espanyola, tornar a treure els espantalls del terrorisme "basc" i de la insolidaritat catalana els ha resultat històricament ben rendible.





Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH