EL PAPA FRANCESC

Redacció

consol prats 2

Els canvis de Papa sempre generen gran expectació, suposo que per una barreja de moment històric, amplificació mediàtica, de liturgia calculada i simbólica, i amb la monumentalitat de Roma com a escenari. Aquesta vegada més que d'altres. Primer amb la renúncia, insòlita, del Papa Benet XVI, i després amb la proclamació del nou Papa Francesc, el primer Papa jesuïta i llatinoamericà. En qualsevol cas, sentim una mena d'atracció per l'expectació que concentra esdeveniments com aquests.

Tres reflexions.
Els primers passos i paraules de qualsevol líder són estudiats i engrossits, sigui per la immediata necessitat de conèixer i valorar, sigui per la necessitat de titulars. Però de les primeres impressions es comença a dibuixar l'aparença del personatge. Un fet gens menyspreable en el món de la imatge i les comunicacions com el que vivim. I els primers gestos del Papa denoten canvi, o potser el que s'ha destacat són els canvis. Els primers signes, com les sabates, el no utilitzar el clàssic papa móbil, trencar el protocol per saludar la gent, somriure i fins i tot tenir sentit de l'humor, han omplert titulats, comentaris i fotografies. Em fa pensar que tenim com una necessitat col.lectiva de veure en els grans mandataris gestos que els facin més propers, més humils, més humans en definitiva. Potser per reconfortar-nos amb la nostra mateixa condició humana, grandiosa i vulnerable alhora. I més en aquest moments d'incerteses on tot està qüestionat. Ja sigui en l'àmbit religiós o polític, entre els creients o entre els que no.
El fet que sigui jesuïta i llatinoamericà m'ha fet recordar l'esglèsia de comunitats de base i la teologia de l'alliberament a Llatinoamèrica. Perseguida i castigada, pel poder i sovint pel mateix Vaticà. I les trajectòries de gent compromesa que va pagar amb la vida com Oscar Romero, Ignacio Ellacuria o d'altres. És l'evangeli de les benaurances com a missatge, compromís i lluita per la justícia, la redempció i l'emanciopació contra tan de patiment i pobresa. No sé que deu pensar el nou Papa, però Llatinoamèrica necessita un nou ressorgiment amb noves oportunitats, en tots els sentits, sobretot en l'econòmic, polític i social, i crec que hi ha condicions.
"Francesco, ripara la mia chiesa" posava una pancarta cassolana a la Piazza di San Pietro, en referència al sant d'Assís, i significativa demanda al nou pontífex (per cert, que significa constructor de ponts). Molt a reparar. Ara, quan marxin tots, el desplegament espectacular de mitjans, les delegacions governamentals i l'expectació del primer moment, quan resti el silenci, també resten les dificultats, els escàndols i la necessitat de restaurar, reptes als quals el nou Papa ha de fer front. I segurament les inèrcies i les lluites de poder no ho posaran fàcil. S'han creat altes expectatives, veurem com es condueixen.
I tot això em porta a la darrera reflexió, quanta necessitat tenim de reparació, renovació, de nou cicle positiu i esperançador. No em refereixo a l'esglèsia, sinó a tot plegat.
Consol Prados

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH