GALÍCIA

Redacció Catalunyapress

RUBÉN OLVEIRA

Galícia és un dels llocs d'Espanya que mereix ser visitat. El seu Atlàntic portentós, les seves ries, els seus boscos, les delícies gastronòmiques fruit del mar i del treball que els seus habitants desenvolupen en ell amb sacrifici i llanço. Són molts els gallecs que perden les seves vides en les feines d'extreure-li al líquid element les seves riqueses comestibles. Tal és així, que alguns dels seus habitants temen i odien amb totes les seves forces la fúria de l'oceà, ja que la majoria d'ells tiren a faltar algun que un altre familiar proper que, enmig de la seva feina com a pescador professional, va ser pastura de la voracitat d'aquelles aigües.

Si ens anem a Vigo, podrem creuar la seva gran ria en gairebé mitja hora, que és el que triga el catamarà a fer el recorregut a Cangas del Morrazo, municipi pesquer que queda front per enfront de la industrial urbs. A aquesta meravella cal agregar-li, entre moltes, la ciutat de Santiago de Compostel·la, capital de Galícia, on es reuneix la Xunta, el govern autonòmic d'aquesta regió de la península.

Des de temps immemorials, La Torre d'Hèrcules s'aixeca a la Corunya, per advertir a les embarcacions del perillós d'aquestes costes. Orense, cridat així per les mines d'or de les quals els romans extreien el venerat metall, regala el paladar dels gourmets amb les seves riques filloas, delícia pròpia del festeig de carnestoltes. Lugo, amb la seva proverbial muralla que envolta el seu casc antic i en la part superior del qual donen voltes i voltes corrent aquells que volen mantenir-se en forma.

El que presento avui aquí, és una simplíssima ressenya a vol d'ocell, que pretén incitar al lector a descobrir un territori àmpliament desconegut dins i fora d'Espanya. Per desenvolupar amb certa amplitud algunes de les característiques que m'han cridat l'atenció d'aquest país -meravella geogràfica i antropològica-, les properes notes que redacti per a la nostra publicació estaran dedicades a descriure i comentar la geografia, les vicissituds i costums d'un poble de gent bona per naturalesa, la significativa emigració de la qual a tothom va ajudar, de manera bàsica, a formar el caràcter de més d'una nació, sobretot a Hispanoamèrica: serveixi com a exemple els països del Riu de la Plata.

Rubén Olveira
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH