Benvolguts imputats

Redacció

Com tot segueixi així, al final l'Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya haurà de dirigir-se a la càmbra amb la fórmula amb la què hem titulat aquesta peça d'opinió. I no ho escric amb plaer, perquè, maleïda la gràcia que el nombre de diputats, encara amb escó, que seran encausats pels tribunals va augmentat cada dia que passa, la qual cosa, em sembla a mi, que és una molt mala notícia per a la pròpia política, però sobretot per a la imatge que Catalunya ofereix a mitja Europa, en què mig país vol participar algun dia com a estat propi i l'altre es balanceja mirant a Madrid o passant olímpicament del que l'envolta.

El denominador comú dels nostres estimats imputats és que s'autoproclamen innocents dels càrrecs pels quals el TSJC els imputa. És lògic i tenen tot el dret, fins i tot en el de mentir en el seu propi benefici, com diu la llei. Després de la instrucció caldrà jutjar i després la sentència; més tard. després de diversos recursos, s'haurà de convertir en ferma, perquè, per fi! tots sapiguem si són innocents o culpables. En aquells dies, i donada la velocitat a la qual es mouen els tribunals a Espanya, és més que probable que a la majoria se'ns en hagi anat la bola i ja no ho recordem, com en el cas Pallerols, qui és l'esmentat senyor i que hi pinta Unió en l'assumpte.
A mi m'agradaria saber, demà mateix, si Oriol Pujol va ser col·laborador necessari o no en això de les concessions de les ITV o simplement el cosí de Zumosol d'uns imbècils que volien fer-se rics presumint d'influències institucionals, que quan parlaven per telèfon se'ls omplia la boca de mentides per tal de guanyar-se la vida fàcilment. Però, malauradament, l'únic que conec és una sentència d'uns magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, a instàncies d'un altre jutge, diuen que al diputat Pujol cal treure-li els seus privilegis parlamentaris perquè pugui ser processat.
Suposo que, en la seva decisió, no influeix que Ses Senyories sentin cap animadversió contra el fill de la senyora Ferrusola, ni tampoc que les idees sobiranistes de l'imputat els produeixin ressentiment. Sinó, simplement, que alguna cosa han llegit, escoltat o vist que els fa pensar en què el secretari general de Convergència es mereix seure en una banqueta, poder designar advocat per a la seva defensa, i després ser jutjat amb totes les garanties processals, com la resta dels seus conciutadans. I tot això, que gairebé és una acusació en tota regla, no exclou la presumpció d'innocència, que és la que reclama l'imputat, i per descomptat, tot el seu partit i fins i tot bona part de la família d'Unió, encara que aquesta em fa l'efecte que ho fa amb la boca petita.
Però Oriol Pujol, no és l'únic que no deixa l'escó perquè se sent innocent. Tampoc l'abandona el seu company, l'exalcalde Crespo, el de la màfia russa, el socialista Dani Fernández, un altre càrrec de primer nivell en el seu partit que parla també molt per telèfon i Ferran Falcó, extinent d'alcalde de Badalona. Tots s'esperen i ens exigeixen molt alterats, especialment als periodistes, que els respectem perquè estan seguríssims que no han fet res de dolent, i que el temps els donarà la raó.
Davant de tanta contundència, hom encara recorda la lletra d'aquella cançó que es cantava a la ràdio, i que va amargar l'existència a més d'un bilbilità en els anys cinquanta del passat segle i que encara perviu a la xarxa. Diu així:

"Si vas a Calatayud
Pregunta por la Dolores
Que una cobla la mató
De vergüenza y sinsabores".
Aleshores, als innocents no se'ls donava l'oportunitat de defensar-se i la maledicència passava de boca en boca sense reparació possible. Avui, si més no, els jutges t'acusen però et pots defensar per demostrar la teva innocència. Però veient l'exemple que ens va donar Demetrio Madrid, i perquè han dimitit alguns polítics alemanys i anglesos als quals volem assemblar-nos, de veure'm en la seva situació faria el que demana públicament la CUP, que no és dubtosa de voler interrompre la ruta sobiranista, i me'n aniria cap a casa, deixant l'escó a un altre o una altra, per si de cas.
Segurament seria el millor per a tots, especialment per a Catalunya.

Manuel Fernando González
Editor y Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH