El jutge veu motius per jutjar a exaltos càrrecs de Caixa Penedès per adjudicar-se pensions milionàries

|

Ricard Pagés

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha interrogat aquest dijous a quatre exdirectivos de Caixa Penedès, als quals imputa un delicte societari continuat d'administració deslleial per "garantir-se il·lícitament un desproporcionat guany" després d'adjudicar-se plans de pensions milionaris; no ha adoptat contra ells cap mesura cautelar.

Amb aquest tràmit, el magistrat dóna per finalitzada la instrucció i demana a la Fiscalia i resta de parts perquè, en el termini de deu dies, sol·licitin l'obertura de judici oral presentant corresponent escrit d'acusació o bé l'arxiu de la causa.

La decisió del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 1, insòlitament ràpida, es produeix després de prendre declaració durant una mica més de tres hores a l'exdirector general de l'entitat Ricard Pagès Font i els exdirectivos Manuel Troyano Molina, Santiago José Abella i Juan Molina, contra els qui es dirigia la Fiscalia Anticorrupció.

En relació amb les pòlisses que podrien haver percebut, el jutge instructor ja va imposar a Pagès Fonty a Abellá una fiança corresponent a les quantitats que haurien obtingut amb l'operació, més el terç que estableix la Llei, per satisfer les responsabilitats civils que podrien derivar-se en el cas que siguin condemnats; Pagés va obtenir 10,8 milions d'euros i Abellá 1,9 milions.

A ESQUENA DE L'ENTITAT

En el seu acte el jutge Pedraz assenyala que Pagès, prevalent-se de la seva condició de director general de l'entitat i utilitzant al mort director de recursos humans Jaime Jorba "va dissenyar una estratègia a llarg termini destinada a garantir-se il·lícitament un desproporcionat guany patrimonial a costa i a esquena de l'entitat, pensada per al moment en què per qualsevol motiu cessessin o extingissin la seva relació laboral".

Així, a partir de 2001 i els seus exercicis successius, els imputats "s'autoconcedieron drets econòmics no contemplats en els seus contractes de treball de per si mateix amb elevats drets reconeguts" mitjançant la successiva subscripció de pòlisses en Axa Aurora Vida i Zurich Vida fins a 2010, quan es va produir la integració de Caixa Penedès en Banc Mare Nostrum.

L'estratègia consistia a realitzar actuacions per blindar els drets continguts en les respectives pòlisses i que es fessin efectius poc després, segons explica l'acte en el qual el jutge Pedraz transforma les diligències d'investigació en procediment abreujat.

El jutge aporta com a indicis les dates i quantia de subscripció de les esmentades pòlisses d'assegurança (amb una cosina inicial de 8.703.853,66 euros la d'Axa Aurora Vida amb aportacions totals que van arribar a 20 milions amb fons de Caixa Penedès i de 3.451.142,69 la de Zurich Vida) i les dades sobre la seva novació, que es va realitzar igualment ocultant-ho els exdirectivos als òrgans de l'entitat i ampliant així de forma fraudulenta els seus drets econòmics.

Es dóna la circumstància que tots ells explicaven ja amb un pla de pensions d'elevades summes (525.759,32 euros en el cas de Pagès).

Per ocultar els seus plans, els exbanquers van consignar a més globalment en els comptes anuals de l'entitat les aportacions realitzades a totes les pòlisses d'assegurances de tots els directius sense desglossament o detall en relació amb els imputats; amb igual finalitat es va fer constar en l'informe remès a la CNMV.

Quan es va anunciar el procés d'integració donada la delicada situació financera de Caixa Penedès, els imputats van aconseguir proposar a la Comissió Executiva de l'entitat unes modificacions del sistema de retribució variable i compromisos amb pensions, "envers això donar cobertura als seus il·lícits drets econòmics", segons conclou el jutge instructor; aquesta modificació es va elevar a escriptura pública el 2 de desembre de 2010.

VAN CESSAR ABANS DEL CANVI NORMATIU

A més, es concreta en l'acte que tant Pagès com el directiu ja mort van causar baixa voluntària en els seus càrrecs el 30 de maig d 2011, pocs dies abans de l'aprovació del Reial decret en matèria de retribucions d'alts directius que va traslladar a l'ordenament espanyol la normativa comunitària sobre aquest tema.

En l'únic raonament de l'acte, el jutge assenyala que considera ja practicades les diligències essencials per determinar les persones implicades en els fets, que al seu judici "poguessin constituir un delicte societari continuat d'administració deslleial".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH