Estratègia dels imputats per al seu benefici particular

|

ABELLA CAIXA PENEDES

Segons la querella d'Anticorrupió, els exdirectius "van actuar de comú acord per vincular fraudulentament a la caixa d'estalvis que regien, generant obligacions econòmiques per al seu benefici particular i en perjudici de l'entitat, actuant d'esquena als màxims òrgans col·legiats de la mateixa".

Valent-se de l'ajuda del director de Recursos Humans, Jaume Jorba, recentment mort, i de la resta de querellats, Pagès va dissenyar una estratègia a llarg termini destinada a garantir-se un "desproporcionat guany patrimonial a costa de l'entitat, pensada per al moment en què poguessin cessar en els seus llocs de treball".

Des de 2001, els querellats "s'acte-van concedir" drets econòmics a esquena dels òrgans col·legiats de la caixa a través de pensions que no estaven contemplades en els seus contractes per quan abandonessin l'entitat.
Sumant el pla de pensions i quatre pòlisses subscrites, Pagès es va adjudicar 11.609.708 euros, Abella 5.727.774 euros, Troyano 6.164.999 euros, Jorba 3.311.758 euros i Caellas 4.838.675 euros; en total, 31.652.917 euros.
Segons el fiscal, van aconseguir mantenir aquests pagaments "en una convincent penombra mitjançant informacions fragmentàries i incompletes sobre la seva veritable naturalesa i extensió".
A partir de 2009 la crisi del sector financer va provocar un enduriment del marc normatiu i un major control de les entitats bancàries, especialment en el relacionat amb les remuneracions dels alts directius.
En el cas de Caixa Penedès, a això es va unir que en 2010, en el context de reestructuració del sector financer espanyol, l'entitat es va fusionar a Caixa Granada, Caixa Murcia i 'Sa Nostra' Caixa de Balears, que va donar lloc al Banc Mare Nostrum (BMN), pel que va rebre ajudes per 915 milions d'euros del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
Aquestes dues circumstàncies van fer témer als querellats que les pensions que s'havien adjudicat poguessin sortir a la llum, i anessin qüestionades tant per l'entitat com per l'opinió pública, "amb el consegüent risc de perdre-les".
Per això, es van decidir a realitzar "tot un seguit de actuacions irregulars a fi de blindar els seus drets econòmics", que van acabar rebent en abandonar els seus càrrecs en 2011, buscant diferents tipus de cobertures formals i fórmules jurídiques.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH