El virtuós Rosell

Redacció Catalunyapress

Quan escolto al Sandro Rosell del Barça, tinc la sensació de que el soci ha triat un ser sobrenatural que, per la seva condició de president del Cercle Virtuós en el qual també va militar el seu antecessor, Laporta, veu coses que la resta dels mortals no som capaços ni tan sols d'endevinar. Ahir, en escoltar la seva roda de premsa, no vaig poder per menys que esbossar un somriure de satisfacció quan el meu anàlisi, molt personal, no anava molt lluny del que es podia deduir de les seves paraules.

La seva, va ser una jornada intensa, però rodona. Primer deixà segellat per sempre, i sense que li caigués la cara de vergonya, el patrocini comercial de la samarreta del Barça. Un club centenari que sempre s'havia resistit a patrocini d'empreses de prestigi, que, com a mosques a la mel, havien temptat tots els antecessors d'Il Divo amb xifres milionàries, sense que cap s'hagués atrevit a cometre semblant felonía. Però ell, i solament ell, és diferent. No solament ens cola per l'esquadra el del patrocini institucional de la Fundació de l'antidemocràtic Sultanato de Quatar, on la seva empresa va fer molt beneficiosos negocis a nivell privat, sinó que, poc després, canvia aquest patrocini pel de unes aerolínies d'alt standing assegurant-nos, a més, que no tem a l'ira del soci. Mentider, a més de bromista.

A continuació, sense demanar permís a ningú, i transformant-se en la Mare Teresa de Calcuta, assegura que la salut de Tito està per sobre dels títols que pugui aconseguir l'equip aquesta temporada. Però què té a veure una cosa amb l'altra? És que per ventura algú no desitja que l'entrenador del Barça es prengui tot el temps que necessiti, que serà molt, i ho dic per experiència, per guarir-se completament del càncer que pateix? I afegeixo més, es guarirà degudament amb tanta visita d'els qui, en lloc de transmetre-li assossec, l'atabalen amb els problemes esportius que ells mateixos tenen l'obligació de solucionar? Quina tranquil·litat pot tenir aquest home si està, segons expliquen des del club, penjat al telèfon tots els dies i arengant per video als seus jugadors en la manyaga del vestuari del Bernabéu? Existeix algun oncòleg a tot el món que recomani o que li hagi recomanat aquest tipus de teràpia? Però, com es pot tenir la cara tan dura?

Miri, Rosell, un no dubta que Roura més que un heroi és una víctima i fins i tot un màrtir, però el que estic segur és que vostès són uns covards i uns incompetents en voler camuflar les seves pors i mancances darrere del que tothom té meridianament clar, menys vostè, els seus directius i aquesta eminència de director esportiu anomenat Andoni Zubizarreta.

I la qüestió de la grada d'animació? I la bengala que no va matar algú de miracle? I les entrades a deu euros? I la seva infumable defensa dels boixos nois? I el del sospitós perdó de l'aval....? I....

El que s'ha dit, benvolguts lectors, estem davant de l'incontestable figura d'un geni, el plànol intel·lectual del qual està molt per damunt de tots aquells als quals el seu simple sentit comú és el que ens fa veure les coses d'una forma completament diferent. És una desgràcia, però és el que hi ha. Tant de bo, ben aviat, aquest superdirigent trobi el lloc que li correspon al món mundial i el Barça torni a ser aquest gran equip de futbol que guanya lligues amb un tècnic a la seva banqueta, i un president a la llotja que sigui tan humà i normal com ho han estat els Miró Sans, Montal o Núñez, per posar algun exemple mes llunyà en el temps perquè ningú digui que el que volem és el retorn de Moët& Chandon- Laporta, que aquesta és una altra.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH