El Gobierno impugna la declaració sobiranista i espera que Mas entengui que és la seva "obligació" constitucional

|

Rajoy i Saénz

El Consell de Ministres ha acordat impugnar davant el Tribunal Constitucional la declaració sobiranista aprovada pel Parlament de Catalunya en entendre que el seu contingut "no només no és compatible" amb la carta magna sinó que "produeix efectes", en plantejar l'inici d'un procés "pel qual mandata a poders públics i ciutadans". L'Executiu sol·licitarà la suspensió d'aquesta resolució fins que es resolgui el conflicte.

La vicepresidenta i portaveu del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, ha fet l'anunci en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, un pas que arriba després dels informes de l'Advocacia de l'Estat i del Consell d'Estat a favor de l'oportunitat d'aquesta impugnació.

La vicepresidenta ha precisat també que no es tracta d'un recurs d'inconstitucionalitat ni d'un conflicte de competències, sinó que s'empra la "tercera via" que ofereix la Constitució, la d'impugnar l'acord del Parlament del passat 23 de gener. I que espera que el president de la Generalitat, Artur Mas, ho entengui.

Sáenz de Santamaría ha posat l'accent que l'Estat té la "obligació" de complir i fer complir la Constitució, que la declaració sobiranista contravé. Acudeix per això als tribunals, amb la normalitat amb que ho fan les comunitats autònomes quan "es veuen compel·lides" a defensar les seves competències o impugnar decisions de l'Estat que consideren que els afecten.

Per això, per aquesta obligació de defensar la carta magna perquè així ho preveu la pròpia carta magna, la vicepresidenta espera que Mes entengui la reacció del Govern i ha recalcat que el Govern respecta que les autonomies es defensin també en el Constitucional. "La Constitució funciona en aquesta doble via", ha insistit.

Dit això, Sáenz de Santamaría no ha volgut avançar quin serà la reacció del Govern si la Generalitat catalana no atén a la impugnació i segueix avanci complint la declaració sobiranista. Ha demanat en qualsevol cas respecto a la legalitat i a les decisions del Constitucional.

DIÀLEG SOBRETOT

La vicepresidenta ha recalcat la voluntat del Gobierno de mantenir el diàleg amb la Generalitat catalana i el "gran interès" del president, Mariano Rajoy, per reunir-se amb Artur Mas, trobada pendent des de l'elecció d'aquest com a president de la Generalitat de Catalunya. No està fixat encara, i tampoc ha aclarit si Rajoy ha pres la iniciativa de cridar a Mas, si és que aquest no ho ha fet; s'ha limitat a dir que els equips d'ambdues parts tenen l'encàrrec de "ajustar" la reunió.

Sáenz de Santamaría ha reivindicat també que la impugnació no és contradictòria amb aquesta voluntat de diàleg i acord i, tornant a l'argument anterior, ha dit que el Govern no ho interpreta així quan les autonomies recorren les seves lleis o acords. "Cadascun compleix amb la seva obligació", ha reiterat.

En aquesta línia, la vicepresidenta ha subratllat que el Gobierno manté el principi de lleialtat i col·laboració institucional i que està disposat a parlar sobre qualsevol assumpte sobre el qual pot fer alguna cosa, siguin financers, fiscals, d'infraestructures o de regulació, com ja va dir Rajoy en el debat sobre l'estat de la nació.

En el cas de la consulta, ha dit, l'Executiu no pot fer res perquè només el poble espanyol en el seu conjunt és sobirà, no una part d'ell.

ARGUMENTS

El Gobierno entén que la resolució del Parlament de Catalunya resulta inconstitucional per vulnerar el que es disposa en els articles de la Constitució 1.2, 2, 9.1 i 23, en relació amb l'article 168. Entre els principals arguments es troba el que no es pot declarar la sobirania del poble català quan aquesta solament li correspon al poble espanyol en el seu conjunt. A més, el Govern defensa que la Constitució garanteix la "indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols".

També s'argumenta en la impugnació que una reforma constitucional que comporti un canvi substancial del model d'Estat "ha de ser el producte d'una decisió del poble espanyol, titular de la sobirania nacional, i d'acord amb els procediments previstos en la pròpia Constitució en el seu article 168".

En conseqüència, s'agrega, el reconeixement d'un nou subjecte sobirà al poble català requereix una prèvia decisió constituent, "políticament imputable" a qui és el poble sobirà, l'espanyol. Al fil d'aquest argument, es veu conculcat el dret de la resta d'espanyols a participar en política, com defensa l'article 23.

Finalment, amb la seva declaració, el Gobierno entén que el Parlament català se situa fora de la Constitució, quan aquesta obliga a tots els ciutadans i els poders públics, entre ells, el legislatiu autonòmic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH