PSC, alimentant sempre mitjans equivocats

Redacció

ELS MIOLS D'ISIDORO

Si la bruixa de Pujol em té fascinat, no vegin com estic des que se'm va ocórrer llegir les converses que van tenir Chacón, Navarro i Bustos sobre Canal Catalá i MetropolitanTV. Se'm van ennuegar les tres caixes de polvorons que m'estava cruspint i vaig deixar la redacció perduda, amb la consegüent brega del meu senyoret, el gallec, al què des del 25N no se li pot esmentar el PSC com a tant sociata orfe. M'ha tingut tres dies passant l'aspirador per la redacció! Es preguntaràn, i amb raó, com se li pot ocórrer a aquest trio alimentar aquests mitjans? Molt senzill, el PSC mai ha entès com funcionen els grups editorials, ni el "qui és qui" dels mitjans de comunicació, en qualsevol de les seves versions.

A l'Ajuntament de Barcelona, el director de Comunicació de Clos i Hereu es va passar la vida alimentant al grup Godó, creient que això li podria proporcionar bons titulars; bressolant Lara i companyia, i dificultant la vida als gratuïts que la gent que els votava llegeix en uns vint minuts. Així que no és d'estranyar que Bustos, en lloc d'una emissora municipal de TV, es deixés enlluernar per un italià de la factoria Berlusconi, que va fundar aquest entramat anomenat Canal Catalá per xuclar el pressupost municipal de comunicació de Sabadell, al mateix temps que enreda a diferents municipis, a particulars i a administracions socialistes, mentre, com engalipador de primera, s'asseia amb David Madí a pensar un futur esplendorós a força d'esmicolar el govern d'esquerres de la Generalitat des de tots els seus programes. Programes on el periodisme brilla per la seva absència i on destaquen, sempre, les figures del "periodisme de crudités" de Telecinco i de la rància dreta madrilenya que amenitzen les tardes a un franciscà, Carlos Fuentes, que va tenir la sort que un antic nuvi de Jordi González fes classes en el col·legi on habita, el que li va valer per llançar-se a conèixer a tota la faràndula madrilenya i a la gent del PP, que va veure en ell un segur servidor, amb aires de modernitat. I mentre el tripartit no s'assabentava de res i els concedia llicències de TDT, David Madí posava al seu home de confianza, Igor LLongueres, a produir i coordinar els espais des d'on desil·lusionar als votants d'esquerres. I en aquest fragor, i aconseguida la victòria de CIU, s'inicia la marxa de Metropolitan TV, que té la finalitat d'erosionar l'esquerra a Andalusia. I aquesta esquerra socialista, liderada per curts de vista i aparells que només escolten els qui els fan la gara-gara, es parteix el pit per aconseguir que els seus assassins tinguin una freqüència des de la qual cometre el crim.

Mentre a Catalunya, la dreta li facilita al grup Godó menjar-se els mitjans públics i el dirigent socialista, Dani Fernández, expulsa una companya de redacció del seu treball a la Diputació, per recol·locar a qui havia dirigit Canal Català a Sabadell, a major lloa de Bustos i a desgràcia d'els qui hi van treballar en pèssimes condicions laborals, tant de sou com de lloc de treball.

El que se'n diu una encertada política de mitjans!

Els deixo aquesta mostra de brillant "periodisme de crudités" i m'amago, que segur que el gallec troba alguna resta de polvoró i m'encoloma l'aspirador una altra vegada...[Entrevista de Carlos Fuentes al seu senyor, Nicola Pedrazzoli]

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH