El Mesias i els dotze apòstols

Redacció

isidoro

No podia fallar als meus gatoadictes, en ocasió tan assenyalada, com ho ha estat el nomenament i posterior presa de possessió del nou Govern del Mesias de Catalunya. Un esdeveniment que, seguint la tradició evangèlica que tant ha inspirat a les ments pensants de Convergència, ha aconseguit el climax teocràtic en ser dotze el nombre d'apòstols/les que configuraran el sanedrí que ha de portar-nos a la independència o a alguna cosa semblant a una confrontació amb l'Estat, si aquest no es deixa convèncer pel President de Catalunya. El meu baranda, el gallec, l'ha posat dels nervis el nomenament de Gordó, que li sembla infumable, i a mi, personalment, el que hi hagi només tres dones en el nou Govern, circumstància que em fa pensar que a Convergència res és igual per a les dones des que Marta Ferrusola se'n va anar a cuidar de la seva nombrosa família; la senyora Ferrusola sabia el que volia i que li donava sopa amb onades al seu Molt Honorable marit, sobretot en el tema de les finances familiars, en el que era una veritable erudita.

I no obstant això, aquesta és la realitat per al partit en el poder. Mira a la societat catalana i només troba "valor afegit" entre els homes i per això els escull amb manyaga perquè omplin la taula rodona de la Sala Tapies, perquè sense ells, el país estaria a la deriva. Fins i tot els ajuden en el seu raonament els dirigents del PSC, que veuen en la continuïtat de Mas Colell "un gran encert". Una afirmació que em fa suposar que, al carrer de Nicaragua, el virus de l'estupidesa està causant autèntics estralls. Gairebé tants com els que ara mateix han fet mossa en la cúpula dirigent de Prisa, que en els últims dies publica en el seu diari, El Pais, autèntiques bajanades en defensa dels seus negocis milionaris amb "el patriota" Oleguer Pujol, que, com a bon català, té el seu despatx en el madrileny passeig de la Castellana i alguna que "altre cosa" pel proper Luxemburg, segons escriuen els col·legues d'El Mundo, que s'han juramentat per exterminar les "sagues familiars de comisionistes" que treballen "honradament" a Catalunya. Però, què haurem fet les catalanes i els catalans per merèixer el que ens està passant?
Me'n vaig ara mateix a preparar una queimada, que se m'ha ocorregut un conxuro, que ja veuran les meves benvolgudes amigues com acaba amb tots els mals que patim...i paraula de gat que aquesta no és una inocentada......
Miauuuuuuuu...!.
.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH