El Govern intentarà la inhabilitació de Mas si aquest no acatés una sentència del TC contra la consulta

|

Sin título

El Govern de Mariano Rajoy considera que intentar la inhabilitació del president de la Generalitat, Artur Mas, per la via penal seria l'única sortida si aquest no acatés una eventual sentència del Tribunal Constitucional (TC) que prohibís la consulta, ja que el Govern la recorreria si Catalunya la convoqués ara que CiU i ERC l'han pactat per 2014, asseguren les fonts de l'Executiu consultades per Europa Press.

El Govern de Mariano Rajoy considera que intentar la inhabilitació del president de la Generalitat, Artur Mas, per la via penal seria l'única sortida si aquest no acatés una eventual sentència del Tribunal Constitucional (TC) que prohibís la consulta, ja que el Govern la recorreria si Catalunya la convoqués ara que CiU i ERC l'han pactat per 2014, asseguren les fonts de l'Executiu consultades per Europa Press.

Durant els últims dies, tant el Govern com a PP i PSOE han tractat d'evitar que CiU pactés amb ERC i emprengués amb això un camí per aconseguir la independència.

El president del Govern, Mariano Rajoy ha manifestat, durant les últimes setmanes i des que es van celebrar les eleccions catalanes, el seu suport a Catalunya i ha assegurat que la seva actitud serà "constructiva" amb el Govern de la Generalitat, així com també el PP i el PSC van fer arribar a l'Executiu català la seva disposició a abstenir-se en la investidura perquè no necessités dels vots d'ERC.

No obstant això, cap de les ofertes ha estat tinguda en compte per Artur Mas, que finalment ha optat per pactar amb ERC, fixant una data per a la celebració d'una consulta sobiranista, l'any 2014, tal com li havia demanat Oriol Junqueras.

Així les coses, el Govern ja està dissenyant els possibles escenaris que es poden presentar, i algunes fonts de l'Executiu esperen que Artur Mas no arribi a convocar la citada consulta, ja que no té competències per a això i és inconstitucional.

No obstant això, i a la vista del caire que estan prenent els esdeveniments, l'Executiu de Mariano Rajoy no alberga moltes esperances en què Mas desisteixi dels seus plans.

Per això, el Govern té decidit que recorrerà davant el TC si finalment aquesta consulta es convoca i davant la previsible anul·lació de la mateixa per part del TC, confien que el president de la Generalitat acati la sentència.

Si això no fos així i no assumís la decisió del màxim tribunal , al Govern no li quedaria una altra opció que recórrer a la via penal per demanar la inhabilitació del president de la Generalitat.

El recurs a la via penal, segons expliquen fonts de l'Executiu, no seria per empresonar a Artur Mas, sinó per inhabilitar-li per exercir el càrrec, ja que un president d'una comunitat no pot saltar-se ni la llei, ni les sentències dels tribunals.

I si la insubmissió seguís, el següent pas hauria de ser, segons apunta un membre del Govern, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que preveu que l'Executiu exerciti la competència que una comunitat no duu a terme de manera convenient i que en aquest cas, seria per prendre la decisió de substituir al president català.

El citat article de la Carta Magna diu, al punt primer que "si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuare de manera que atempti greument a l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella al compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general".

En el punt segon del 155, s'especifica que "per a l'execució de les mesures previstes en l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes".

DECLARACIÓ SOBIRANISTA
L'acord entre CiU i ERC també inclou que en el primer ple ordinari de la X Legislatura catalana es faci una Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya amb la finalitat d'establir el compromís en el Parlament amb el "exercici del dret a decidir del poble de Catalunya".

Segons les fonts del Govern consultades per Europa Press, aquesta qüestió és més difícilment recurrible perquè, asseguren, es tracta d'una declaració política i no d'una norma que tingui caràcter executiu, és a dir, que no té per què tenir efectes jurídics concrets.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH