Les caixes d'estalvis podrien aportar "a curt termini" 3.000 habitatges al Fons Social, segons CECA

|

Sense títol

Les caixes d'estalvis podrien aportar "en el curt termini" unes 3.000 habitatges al Fons Social del Govern, destinat a oferir lloguers baixos a famílies desnonades, segons dades del director adjunt de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), Antonio Romero.

Les caixes d'estalvis podrien aportar "en el curt termini" unes 3.000 habitatges al Fons Social del Govern, destinat a oferir lloguers baixos a famílies desnonades, segons dades del director adjunt de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), Antonio Romero.

Tal com va explicar davant la subcomissió de Transparència de Productes Financers del Congrés, a les actes del qual ha tingut accés Europa Press, les caixes porten anys amb programes d'obra social que incloïen plans de lloguer social "molt ambiciosos".

Per això, aquestes entitats es troben en disposició de "oferir a curt termini fins a 3.000 habitatges per atendre a col·lectius que es trobin en situació de vulnerabilitat", en el marc d'una norma per atallar el problema dels desnonaments en la qual la CECA vol ser "molt activa".

ESPERAR A CONÈIXER LES XIFRES

De fet, segons Romero la Confederació ja ha fet propostes sobre possibles canvis en els procediments d'execució hipotecària, en temes de fiances i "agilitació de procediments per evitar la pràctica dels subasteros (persones que acudeixen a les subhastes de béns i que, en ocasions, maniobren per aconseguir que el preu se situï molt per sota del seu valor real), que contaminen tot el procés", i també han engegat 'motu proprio' iniciatives per renegociar els deutes i evitar que s'arribi al desnonament.

En qualsevol cas, Romero creu que les xifres actuals sobre execucions i llançaments són massa confuses, per la qual cosa recomana "esperar a conèixer" les dades que estan recopilant el Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya "abans de prendre decisions sobre modificacions en la Llei Hipotecària o en la d'Enjudiciament Civil".

I és que, al seu entendre, l'actual normativa és "extraordinàriament protectora del client" i existeixen els "instruments adequats per proporcionar una informació suficient als clients sobre aquest tipus de productes", per la qual cosa la solució ha d'anar per una altra via.

MILLORAR L'EDUCACIÓ FINANCERA

Pel que fa a la comercialització de certs productes com les participacions preferents, Romero demana "confiança en les institucions" que supervisen el funcionament del mercat, i assegura que es "resisteix a pensar que hi ha hagut un engany generalitzat".

"És possible que s'hagin produït males pràctiques, és possible. Però hem de tenir en compte que el marc regulatori que tenim i que regeix aquest procés és un marc harmonitzat en tota Europa --en temes com a mecanismes, informació a recaptar del client, informació sobre el producte, etc.--. Això no lleva que s'hagin produït males pràctiques o que s'hagin produït possiblement enganys", va afegir en la seva compareixença.

No obstant això, al seu judici els canvis regulatoris no són la solució a aquest tipus de solucions, sobretot perquè "les reformes que s'han introduït en la llei de Reestructuració del Sector Bancari (que trasllada a la normativa les condicions del Memoràndum per al rescat) estan ben orientades i responen a plantejaments que s'estan discutint a Europa".

Així, al seu entendre la via en la qual encara hi ha marge de treball i "sobre la qual no es parla suficientment" és la de millorar l'educació financera dels ciutadans. "Crec que seria absolutament adequat introduir l'educació financera en els currículums escolars", va concloure.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH