Un dia en el Consell Nacional

Redacció Catalunyapress

Os Resentidos van ser un grup gallec de pop i rock, fundat en 1984 per Antón Reixa, Alberto Torrado, Rubén Losada i Javier Soto. Això és el que diuen les enciclopèdies de música i alguns encara recordem amb infinita nostàlgia, especialment els dies d'orballo, i ens agafa per taral·lejar allò que deia, com ningú, el professor Reixa: "fai un sol de carallo....", mentre, el nostre acompanyant, que és de Gelida, es mira el cel, no entén res i pensa que hem perdut la raó.

Els
Ressentits és la versió catalana d'un nou grup que acaba formar-se en el PSC, que va en la línia de l'heavy metall, que com "tothom sap" és una espècie d'empanada musical de blues, rock and roll, rock psicodèlic dels 60, música clàssica, rock progressiu, i fins i tot folk rock, però ,sobretot d'hard rock, en els seus més variades vessants. Per entendre'ns: Montse Tura, Collboni, Iceta, Elena, Laia Bonet, Martinez-Sanpere i, per descomptat, Raimon Obiols, la salsa imprescindible per a tots els plats, siguin peix o carn.

En fi, que en el Consell Nacional socialista es va muntar un sarau i, per fi, tots aquells que havien consentit que el passat Congrés fos un "paripé democràtic", protagonitzat per delegats designats per les seves executives locals, per elevar a la categoria de "dirigents" -Sant Pablo Iglesias els perdoni!- a Pere Navarro i Dani Fernández i amb ells als Bustos, Corbacho i altres afluents que em nego a nomenar per no avorrir-los, s'han adonat d'allò tan conegut de "ara em toca a mi i ja no hi ha remei....".

Enrere queden uns resultats electorals nefasts i milers de votants que s'han anat "Déu sap a on", obrint la porta de bat a bat a una desbandada, que només es pot detenir si, els qui poden fer-ho, se'n van cap a casa seva, inclòs aquell al que avui han donat l'abraçada de Judes, en seu parlamentària, Junqueras i Herrera, i que canvia el seu escó del Parlament espanyol pel del Parlament de Catalunya, fugint d'un jutge que "nomésl" vol prendre-li declaració, i deixen la seu de Nicaragua amb les finestres obertes i una convocatòria oberta a totes i tots col·locada a les antigues "cases del poble" de cada barri i localitat en la qual es "prohibeixi expressament" al cacic de torn, impedir que es presenti com a compromisaris/es a tot aquell que ho sol·liciti.

Així i tot, ningú pot assegurar, a dia d'avui, que del PSC a més d'esqueixar-se la Nova Esquerra Catalana dels Maragall, no torni a sorgir un PSOE català que tingui clar que els seus diputats són lleials al partit de Ferraz i obeeixen solament al Grup parlamentari de Madrid, o un PSC amb els Navarro i Cia afarrats al timó del vaixell, ara encallat, amb els militants que vulguin quedar-se, i fins a una esquerra a la grega, capaç de preocupar-se mes pels problemes que tinguin els seus votants angoixats per la crisi, que mirar constantment amb un ull al calendari secessionista i amb un altre a la seva dreta per xafardejar el que fan "els altres".

En fi, que meditat tot el que hem dit, m'entendreix, una vegada més, veure com La Vanguardia ocupa la seva portada amb un titular tan socialista com el qual afirma: "Al·luvió de critiques a Navarro en el Consell del PSC", mentre El Mundo contraposa la seva amb l'espectacular toc al nacionalisme convergent: "Jordi Pujol Ferrusola amaga els seus diners a Suïssa, com a marmolista".

Quina gran lliçó de periodisme independent per a les noves fornades de periodistes! La que us espera, col·legues....!

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH