Absolt l'empresari arruïnat que "va atracar" una sucursal bancària

|

roberto lleial

Aquesta història, humana on les hagi, explica "la bogeria premeditada" d'un empresari arruïnat que un dia es va anar al banc i va pronunciar la frase "això és un atracament" i a continuació li va dir al caixer que truqués a la policia perquè el que el pretenia era que li fiquessin en la presó perquè així podria menjar i no tènia que robar en el supermercat de la cantonada.

El relat ho explica magistralment el diari Sur de Màlaga:
" A l'esquerra, en el banc dels acusats, l'exempresario que 'va assaltar' un banc perquè ho fiquessin a la presó. A la dreta, en el dels testimonis, el caixer que va trucar a la policia. El jutge, davant, comença a parlar: "Es tracta d'un atracament... per dir-li d'alguna manera". David Álvarez Lozano, de 37 anys, es va enfrontar a un judici tan sui generis com el succés que va protagonitzar el passat 19 de novembre.
Després d'informar-li que se li imputava una falta de coaccions, el magistrat va donar començament a la vista, que es va celebrar a les 12.30 hores d'aquest dijous en el Jutjat penal número 5 de Màlaga. Va cridar primer a declarar a l'empleat de la sucursal de La Caixa del carrer Martínez Maldonado al que David es va dirigir en entrar en l'oficina. A ell va ser a qui li va anunciar el clàssic «això és un atracament» per, tot seguit, confessar-li que no venia a robar, sinó al fet que l'hi portés la policia.
No va haver-hi reconstrucció dels fets, ni interrogatori. El jutge li va preguntar al treballador si volia denunciar a l'imputat, i ell va respondre que no. L'advocat del testimoni ho va confirmar. El magistrat va mirar llavors a la fiscal per si volia formular acusació. Al no ser una infracció perseguible d'ofici, la representant del Ministeri Públic tampoc va presentar càrrecs.
David ni tan sols va arribar a declarar. El titular de la sala es va dirigir a ell per informar-li que s'anava a dictar sentència absolutoria. Després li va preguntar si entenia el que això significava. L'exempresario arruïnat, que vestia la mateixa camisa que va portar el dia de l'atracament, va assentir amb el cap. Sabia que s'acabava del lliurar d'una multa.
De nou en llibertat
"Va sortir del jutjat satisfet i, de nou, en llibertat". Però ara no estava sol, al contrari que la primera vegada, quan va arribar a sospesar la idea d'atracar un altre banc per aconseguir el seu objectiu de trobar sostre i menjar en una cel·la. I tampoc havia de parar en un supermercat de camí a casa per furtar el salchichón del sopar. Fora ho esperava la seva mare, el seu germà i la seva cunyada. Al carrer, pujat en el cotxe, el seu pare. «M'he reconciliat amb la meva família», afirma David.
Reconeix que el del banc va ser una «bogeria», una dolenta idea fruit de la desesperació en un moment en el qual havia tocat fons. Diu sentir-se penedit i ja fa plans de futur, com buscar una ocupació. "Tanto els meus familiars com els empleats de la sucursal, als quals vull agrair que no m'hagin denunciat, m'han brindat una altra oportunitat. Espero saber aprofitar-la"
I colorin colorit aquest conte extraordinari ha acabat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH