El sou dels alcaldes estarà en funció de la població del municipi i s'equipararà al d'alts càrrecs de l'Estat

|

Sense títol

El Govern fixarà el salari dels alcaldesen funció de la població del municipi que governen i estarà en relació amb el que cobren els alts càrrecs de l'Estat. D'acord amb aquesta homologació salarial, cap regidor cobrarà més que un secretari d'Estat, la retribució del qual als actuals Pressupostos Generals de l'Estat ronda els 68.000 euros, segons han informat a Europa Press fonts de la negociació. Aquesta retribució serà per als alcaldes de les grans ciutats, la resta cobrarà per sota d'aquest topall, modulat segons el nombre d'habitants.

El Govern fixarà el salari dels alcaldesen funció de la població del municipi que governen i estarà en relació amb el que cobren els alts càrrecs de l'Estat. D'acord amb aquesta homologació salarial, cap regidor cobrarà més que un secretari d'Estat, la retribució del qual als actuals Pressupostos Generals de l'Estat ronda els 68.000 euros, segons han informat a Europa Press fonts de la negociació. Aquesta retribució serà per als alcaldes de les grans ciutats, la resta cobrarà per sota d'aquest topall, modulat segons el nombre d'habitants.

L'establiment d'aquest topall salarial implicarà una rebaixa substancial en la remuneració que reben molts regidors, especialment els de grans ciutats com Madrid i Barcelona, ja que Ana Botella i Xavier Trias superen els 100.000 euros anuals.

El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques està treballant en unes taules salarials en les quals s'homologaran els sous municipals als dels alts càrrecs de l'Administració de l'Estat i es tindrà en compte el nombre d'habitants de la corporació local.

A l'espera de concretar els trams, els regidors dels grans municipis amb més d'un milió o milió i mitjà d'habitants --com Madrid o Barcelona-- tindran una retribució similar a la d'un secretari d'Estat (68.365 euros).

En el segon escalafó, encara que està per definir la forqueta de població, cobraran com un sotssecretari d'Estat (59.451 euros) i en el tercer, el sou serà com el d'un director general (50.832 euros), un tram en el qual previsiblement se situaran la majoria dels alcaldes de les capitals de província. Això sí, hi haurà més trams per als regidors de municipis més petits, als quals se'ls pagarà com a un director general menys un determinat percentatge en funció de la població del consistori.

Les retribucions dels regidors també s'ajustaran a aquests barems, de manera que si l'alcalde d'un municipi cobra com un secretari d'Estat els seus regidors percebran un sou una mica menor, que es fixarà restant un determinat percentatge al sou del regidor.


REDUCCIÓ DE REGIDORS

L'Executiu també treballa en una reducció del nombre de regidors, que no serà una disminució generalitzada del 30 per cent com es va dir el passat estiu sinó que es modularà en funció de les circumstàncies del consistori.

Les fonts consultades barregen que aquesta reducció pugui oscil·lar entre el 20 i el 30 per cent i per a això es tindran en compte algunes variables com la població del municipi o els pressupostos del mateix.

Paral·lelament, el Govern vol aprofitar aquests canvis per rebaixar el nombre d'edils amb dedicació exclusiva, de tal manera que només cobrarien un sòl els alliberats, mentre que la resta percebria dietes per assistència als Plens.


DEFINIR LES COMPETÈNCIES DELS AJUNTAMENTS

A part dels sous municipals, un dels principals assumptes en els quals està bolcat el Govern és la clarificació de competències, ja que evitar duplicitats i solapamientos constitueix la principal font d'estalvi de la reforma local.

Així, la reforma de la Llei de Bases de Règim Local delimitarà "en positiu" quins són les competències dels ajuntaments, amb la finalitat de corregir les anomenades competències impròpies que assumeixen la majoria dels consistoris en aquest moment.

Al costat d'aquestes competències exclusives, els ajuntaments podran exercir unes altres comptant amb finançament suficient i tenint prèviament resolta el finançament de les seves pròpies. A més, les comunitats autònomes podran cedir-los alguna competència sempre que vagi acompanya del finançament necessari i d'un conveni que fixi el nombre d'anys que l'exercirà, expliquen les fonts consultades.


NEGOCIACIONS AMB EL PSOE

El Ministeri d'Hisenda, el PP i el PSOE està perfilant encara quins serien aquestes competències municipals, un dels aspectes de la reforma local en els quals el Partit Popular espera que hi hagi consens, segons fonts 'populars'.

En principi, l'esborrany que es va presentar aquest estiu --sobre el qual s'està treballant-- proposa que els ajuntaments deixin de tenir competències en matèria educativa i sanitària i se centrin en la resta de les quals ja realitzen, com l'urbanisme, l'assistència social primària o el proveïment d'aigua.

La reforma local eliminarà bona part de les mancomunitats, que hauran de presentar els seus comptes dintre del termini i en la forma escaient, és a dir, complir la llei i reunir uns estàndards de qualitat per no desaparèixer. El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha explicat en diverses ocasions que les diputacions són la "mancomunitat natural", segons la Constitució, entitats que presten serveis agrupats a diferents ajuntaments i redueixen així els costos.

A Espanya existeixen 1.432 mancomunitats i el 71,3 per cent no compleix la seva obligació de presentar comptes anuals segons l'informe d'Hisenda i Administracions Públiques sobre l'avantprojecte de reforma d'aquesta llei. El càlcul del departament és que l'estalvi per la supressió d'aquestes entitats pot ascendir a 700 milions d'euros.


EL CONSELL DE MINISTRES APROVARÀ LA REFORMA AL GENER

Les fonts consultades consideren que el Consell de Ministres aprovarà aquesta reforma de la Llei de govern local en la primera quinzena de gener, deixant aquestes setmanes de Nadal per aconseguir el màxim consens amb els socialistes.

Si la reforma de l'Administració Local entra en vigor el proper estiu, com calculen les fonts consultades, els consistoris disposaran de cert respir econòmic amb l'estalvi que implica la clarificació de competències.

L'Executiu no té previst aprovar de moment una reforma de la Llei d'Hisendes Locals, un tema que es posarà damunt de la taula quan es revisi el finançament autonòmic, alguna cosa que començarà a abordar a partir de 2013.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH