La voluntat del Poble passa factura

Redacció Catalunyapress

josep maria sabate buena.

Ningú esperava els resultats de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. La paràlisi administrativa a la qual s'ha sotmès Catalunya aquests últims mesos no ha servit de res, només per conèixer el motiu real de la convocatòria electoral, que no és altre que la necessitat de reduir el pressupostos de la Generalitat pel 2013 en 4.000 Milions d'Euros.

El President Mas no podia continuar per tercer any amb la seva política de pactes amb el PP, i no va voler presentar-se al Parlament amb aquest escenari econòmic. No creieu que hagués estat més honest explicar la situació al país, i hauria donat més credibilitat al lideratge del candidat de CiU? El resultat electoral, fins i tot, hagués estat diferent.

Un exercici d'humilitat, sinceritat i realisme del President de Catalunya hagués servit perquè la gent pogués assumir els sacrificis sense sentir-se menystinguts i enganyats, matís important quan es parla de voluntats del poble. Els experts de la campanya de CiU hauran aprés que no es pot utilitzar el nom del poble en va, però els catalans i catalans no ens podem permetre pagar aquests aprenentatges.

Els missatges dels portaveus dels partits en aquesta curta legislatura han donat la impressió de que no podien, o no sabien, abordar els problemes actuals del país. Sempre hi ha hagut excuses per perdre el temps en projectes dissuasoris, que sens dubte són importants però no fonamentals per la vida de la gent. Els partits polítics no han estat del tot honestos, ni els que governen ni els que van governar. La gent té criteri, i ja no es creu que la culpa de tot la tenen els altres, i tampoc entén com es pot perdre tant el temps remenant les coses, i reobrint assumptes que ja no tenen solució, mentre el país es va degradant dia rere dia. El nous parlamentaris s'haurien de posar d'acord amb urgència per recuperar el temps perdut. Després d'aquestes eleccions, les coses han quedat com han quedat, i ara no es pot passar pàgina com si res: alguna cosa ha de canviar en el dia a dia de les nostres institucions, almenys per recuperar la credibilitat de la ciutadania. I per aconseguir-ho cal incrementar el rendiment dels representants del poble.

El nou govern guanyaria molta credibilitat si comencés per dissenyar, amb el màxim consens polític i social, els escenaris futurs pels pressupostos de tota la legislatura. Els comptes públics ja no es poden escriure només per un any, l'evolució de l'economia a Europa així ens ho indica. I per canviar la mecànica burocràtica i administrativa que suposaria fer els pressupostos plurianuals, el nou govern necessitaria forçosament signar pactes de legislatura, que afinessin en els ajustos a realitzar.

Assumint les pròpies mancances del model actual d'autogovern de Catalunya i utilitzant amb fermesa els instruments de que disposa la Generalitat, les institucions poden forjar acords sòlids, transparents i de màxim consens. Llavors es podrien abordar els problemes reals del país amb la serenitat necessària, i lluny de la fatxenderia que caracteritza molts.
Per fer això, no cal oblidar-se d'abordar el dret a decidir, però aquesta qüestió pot anar en paral?lel; no ha de ser tan difícil, si realment es té voluntat de consens, es pacta el text i la forma de la consulta i es presenta una proposta al Parlament en poques setmanes. Cal deixar d'utilitzar el nom del poble en va, no és honest, no es pot sobredimensionar tant aquest tema. Un cop el poble ha parlat a les urnes, ara toca treballar de valent per resoldre els problemes del país i la seva gent.

En aquests moments estan en perill drets bàsics que han costat molts anys d'aconseguir. I els governs de l'Estat i la Generalitat ens diuen que no es poden ajustar els pressupostos de cap més forma. Aquesta afirmació és gratuïta, perquè sí hi ha més solucions, però són difícils d'estructurar i formalitzar en un sol any i menys en aquest proper.
No creieu que si s'expliquen bé les coses, a la gent no l'importaria assumir certs sacrificis, sense tenir la sensació de sentir-se enganyats?

Els escenaris de futur i les diverses alternatives possibles s'han de dibuixar amb solidesa i rigor i si les institucions s'ocupessin primer del que els hi toca fer, aquest país aniria molt millor. Els debats pressupostaris han de ser de legislatura i no anuals, s'han d'impulsar les reformes legals que permetin fer-ho. I el Govern i el Parlament tenen la obligació ètica de ser molt més productius.

Josep Maria Sabaté i Guasch








Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH