Gran Pacte per Mèxic. I aquí?

Redacció Catalunyapress

vicenç

Poc després de la presa de possessió, en menys de 24 hores, el nou president Mexicà Enrique Peña Nieto, del PRI, va convocar a les altres dues grans forces polítiques, el PAN (conservador) i el PRD (d'esquerres), per a signar al castell de Chapultepec, un gran Pacte per Mèxic, que comença per una gran premissa: Mèxic té una societat plural i aquesta diversitat ha de ser reconeguda per tots. Cap força política, pot, per sí mateixa, imposar la seva pròpia visió.

Increïblement les forces polítiques defineixen que una de les seves prioritats és lluitar contra la influència creixent dels poders fàctics, que sovint, repten la vida institucional i són un obstacle pel compliment de les funcions de l'Estat.

El Pacte per Mèxic vol ser un pas més en consolidació de la transició democràtica i orientar al país cap els objectius de benestar social, llibertat personal i seguretat. El pacte parla de l'enfortiment de l'Estat, la democratització de l'economia i la política, així com l'ampliació de drets socials, i de la participació dels ciutadans com actors fonamentals del disseny, l'execució i l'avaluació de les polítiques públiques.
Conté cinc grans acords, que a la vegada es desglossen en propostes concretes. El primer anomenat "Per a una societat de drets i llibertats" busca la protecció social d'una gran capa de ciutadans. Entre d'altres mesures, proposen un sistema de seguretat social universal que garanteixi l'accés universal als serveis de salut, o una pensió pels adults de més de 65 anys, una assegurança de vida per a les "jefas de familia", mares soles, per a protegir la seguretat dels fills en cas de decés, programes de per a combatre la pobresa. (Algunes d'aquestes prestacions són importants, i a altres països ja les teníem, però aquí potser ara passen a estar en perill.)
Volen enfortir el sistema escolar, donar més autonomia i infraestructura a les escoles, parlen d'impulsar la professionalització dels mestres i incrementar la cobertura estatal i els recursos per a l'ensenyament mitjà i superior. Es proposen estimular els creadors i la cultura passarà a ser una estratègia d'Estat.
La defensa dels drets humans passarà a ser prioritària. La situació especial per la que ha passat el país fa necessària una llei per atendre a les víctimes. S'enfortiran els mecanismes de protecció dels defensors dels drets humans i dels periodistes. Igualment es buscarà defensar els drets dels emigrants mexicans que hagin hagut d'anar a treballar a l'exterior. També parlen de la defensa dels pobles indígenes.
Una segona part dels acords fa referència al creixement econòmic, el treball i la competitivitat. Com és lògic, defineixen que la millor eina contra la pobresa, és la creació de llocs de treball. L'Estat ha de generar condicions per permetre el creixement econòmic que esdevingui en la creació de llocs de treball estables i ben remunerats. Mèxic es proposa créixer pel damunt del 5 % anual. Per això plantegen un programa per intensificar la competència econòmica en sectors estratègics de l'economia com les telecomunicacions, el transport, els serveis financers i l'energia. Això també afectaria a ampliar la competència en radio i televisió. Es licitaran més cadenes nacionals de televisió oberta.
Quelcom molt important, en aquest segon punt: Es crearan les bases per a que Mèxic, a més de ser una potència manufacturera. es converteixi en una economia del coneixement. Creuen que s'ha de donar un impuls i una articulació sense precedents a la ciència, la tecnologia i la innovació.
Dins del tema bancari, es proposen enfortir la "Banca de Desarrollo" per a ampliar el crèdit, amb especial èmfasi a àrees prioritàries pel desenvolupament nacional, com la infraestructura, les petites i mitjanes empreses, la innovació i la creació de patents.
Hi ha una tercera part d'acords per implementar la seguretat i la justícia. En els municipis amb més violència, es mirarà d'avançar amb els programes d'ampliació del sistema de seguritat social, de combat contra la pobresa. Es reformaran els cossos de policia, es buscarà un nou sistema de justícia més ràpid, eficaç i transparent i Mèxic anirà a un codi penal únic.
Hi ha una quarta part dedicada a acords per a la transparència, la rendició de comptes i el combat a la corrupció. Es crearà un sistema nacional contra la corrupció, que mitjançant, una reforma constitucional, establirà una Comissió Nacional i estatals amb facultats de prevenció, investigació, sanció administrativa i denúncia pels actes de corrupció i un consell nacional per a una ètica pública.
La cinquena part fa referència a acords per a la governabilitat democràtica: la possibilitat d'obrir-se a governs de coalició. Una nova llei de partits, i una reforma electoral, que redueixi i faci transparent la despesa dels partits, es revisaran els temps oficials de radio i televisió, "per impulsar una cultura del debat polític" i una racionalització dels anuncis electorals.
Un exemple: dins de la reforma política,l'apartat 5.8 sobre medis de comunicació, proposa: "Fer transparent i racionalitzar els recursos que l'Estat inverteix en publicitat en els medis de comunicació". Es crearà una instància ciutadana i autònoma que supervisi la contractació de publicitat de tots els nivells de govern en medis de comunicació. (seria interessant aplicar-ho a casa nostra).
El gran pacte per Mèxic, que molts han comparat amb els Pactes de la Moncloa, acaba amb els acords pressupostaris pel 2013, la definició dels mètodes de treball, els mecanismes de seguiment i avaluació. I quelcom més important, que m'ha impressionat: és el quadre temporal on figuren, en una llista, les 97 reformes proposades, i marca, una rera l'altra, quan es presentaran les reformes legals, quan s'iniciarà la implementació de cadascuna, quan es culminarà la implementació i quan quedaran garantides gràcies a la reforma pressupostària que pot fer-les realitat.
Les circumstàncies entre països i regions econòmiques són molt diferents. Podríem dir que tenen poc a veure. Però sí que podem entendre que Mèxic i Espanya, o Mèxic i Catalunya estan vivint moments excepcionals. Moments que els ciutadans i ciutadanes consideren crítics. Per això, quan aquí encara veiem a la classe política immersa en la polèmica diària, quan observem opcions partidistes tant polaritzades, allunyades entre elles i sobretot, del que passa al carrer, potser cal parar, mirar endavant, i fer un pacte.
En aquests moments tant difícils potser cal que les persones, els líders polítics, sindicals, empresaris, moviments socials seguin i pactin. La política pot ser l'eina per resoldre els problemes i els països, també, han de generar "confiança". A què esperen?

Vicenç Sanclemente
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH