El Govern implantarà la identificació genètica de bebès morts perquè no es repeteixi el cas dels nens robats

|

Sense títol

 El Govern de Mariano Rajoy vol implantar la identificació genètica dels bebès morts de manera que no hi hagi "dubtes raonables sobre la relació matern-filial", alguna cosa que evitaria que en el futur puguin repetir-se casos com el dels 'nens robats' del franquisme.

El Govern de Mariano Rajoy vol implantar la identificació genètica dels bebès morts de manera que no hi hagi "dubtes raonables sobre la relació matern-filial", alguna cosa que evitaria que en el futur puguin repetir-se casos com el dels 'nens robats' del franquisme.

Així es recull en l'esborrany de l'avantprojecte de Llei de Reforma Integral dels Registres, al que ha tingut accés Europa Press, un text que contempla també com a novetat que el Registre Civil quedi "en mans dels registradors", si ben el Ministeri de Justícia "garanteix" que seguirà tenint una gestió pública.

En l'exposició de motius del citat esborrany s'admet que aquesta norma "surt al pas del greu problema social que planteja l'anomenat 'robatori de nens'", establint mètodes d'identificació personal, sota l'estricta responsabilitat del personal sanitari i amb la necessària cooperació de l'equip directiu d'hospitals, clíniques o establiments sanitaris.

Així, ordena la inscripció de "mortinatos i morts postnatales, prèvia la seva identificació genètica, quan la defunció perinatal tingui lloc després dels sis mesos de gestació i abans de l'alta metgessa després del part".

"Quan la defunció hagués ocorregut amb posterioritat als sis primers mesos de gestació, abans del naixement, i sempre que el nounat hagués mort abans de rebre l'alta metgessa, després del part, el certificat mèdic haurà de ser signat, almenys, per dos facultatius, els qui afirmaran, sota la seva responsabilitat, que, de les proves realitzades amb el material genètic de la mare i el fill, no es desprenen dubtes raonables sobre la relació matern filial; fent-se constar en la inscripció els resultats d'aquestes proves", resa en l'articulat del text.

EL NOTARI EN LA CONCESSIÓ DE LA NACIONALITAT

En el mateix esborrany es recull també un nou procediment de concessió de la nacionalitat espanyola per raó de residència amb intervenció del notari, un procediment que inclou "canvis profunds" a la vista de les "disfuncions" causades per l'anterior regulació i que va portar a "retards incompatibles amb el normal funcionament dels serveis públics", segons consta en l'exposició de motius.

Així, es redacta un nou article que estableix que la nacionalitat per residència serà concedida pel Ministeri de Justícia, previ expedient tramitat per l'Oficina del Registre Civil competent.

En un altre article precisa que aquesta nacionalitat es podrà donar a aquells estrangers que acreditin haver residit a Espanya en els terminis i amb els requisits establerts en el Codi Civil. La tramitació d'aquest procediment tindrà caràcter electrònic i la seva instrucció correspondrà als encarregats del Registre Civil.

ELS DOCUMENTS EXIGITS, EN UN ACTA NOTARIAL

Segons consta en l'esborrany, tots els documents aportats i proves practicades en relació amb els requisits exigits "s'incorporaran a un acta notarial". Aquest acta, una vegada finalitzada la tramitació, es remetrà telemàticament a l'Oficina del Registre Civil competent, on l'encarregat completarà la instrucció del procediment sol·licitant preceptivament informes del Ministeri de l'Interior i del Ministeri de la Presidència (que seran vinculants si qualsevol d'ells denega la sol·licitud per raons d'ordre públic o interès nacional).

Una vegada completat l'expedient, prossegueix el text, l'encarregat del Registre Civil emetrà en el termini màxim de quinze dies informi fonamentat proposant la concessió o la denegació de la nacionalitat espanyola per residència.

Aquest informe s'elevarà, juntament amb l'expedient, al Ministeri de Justícia a través de la Direcció general dels Registres i del Notariado, que serà la que elaborarà la proposta de concessió o denegació de la nacionalitat perquè resolgui el ministre.

SISTEMES INFORMÀTICS EN EL REGISTRE CIVIL

Així mateix, l'esborrany inclou una disposició addicional relativa als sistemes i aplicacions informàtiques en les oficines del Registre Civil, de manera que totes les oficines utilitzin "els mateixos sistemes i aplicacions informàtiques, que el Col·legi de Registradors queda obligat a posar a la disposició dels Registradors en el termini de quatre mesos" des de la publicació d'aquesta llei.

"El Col·legi de Registradors serà responsable del manteniment de tals sistemes i aplicacions", agrega el citat article de l'esborrany al que ha tingut accés Europa Press.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH