El mite de Sísif

Redacció Catalunyapress

Ahir, per circumstàncies personals, em trobava esperant un taxi davant d'una clínica de Barcelona, a l'Avinguda de l'Hospital Militar. En realitat, la ubicació concreta no té cap relació directa amb el fet que explicaré, que podia haver succeït en qualsevol indret de la ciutat. Als meus peus, la vorera era plena de fulles seques de plàtan ??com tothom sap, un arbre molt abundós als nostres carrers i places?, circumstància normal si recordem que, per molta calor que encara faci, ja som a la tardor.

El cas és que, de sobte, van aparèixer dos funcionaris de l'Ajuntament (una noia i un senyor) encarregats d'eliminar del pas la relliscosa i poblada catifa de fulles. Anaven armats amb un material capdavanter, altament sofisticat. Una escombra (ella); un raspall i un cabàs (ell). A banda, duien també unes quantes bosses negres de plàstic, molt grosses.

Sense ser-ne gaire conscient, vaig començar a observar la feina que feien i de seguida vaig comprendre que em resultava molt difícil de qualificar. La noia, amb un esforç més que considerable (entre d'altres coses el carrer fa pujada) anava escombrant amb cara de fàstic (totalment comprensible) l'estol de fulles. Amb un gest mecànic, les arraconava sistemàticament contra la paret, tot construint una mena de reguitzell vegetal i ocre que perillava amb el vent. Seguint les seves passes i amb més pena que glòria (les fulles semblaven molt juganeres), el senyor s'ajudava amb el raspall i les anava entaforant dins del cabàs. Tot plegat per acabar, al cap d'un moment, bolcant el contingut del cabàs a les bosses negres, que restaven en un cantó de la vorera a l'espera de ser transportades al corresponent camió.

El procés, feixuc i complicat, ratllava l'absurd. Com us podeu imaginar, resultava lentíssim, anacrònic, ancorat en el temps. I es pot resumir amb el següent balanç:

  1. S'escapaven moltes fulles, que continuaven embrutant la vorer
  2. En vint minuts de feina, l'espai lliure de fulles va resultar absolutament irrisori
  3. Mentre netejaven un tros de la vorera, se'ls havia tornat a emplenar de fulles el tros anterior
  4. L'esforç que havien d'esmerçar aquells dos treballadors pot ser considerat, com a poc, una presa de pèl. Una presa de pèl per a ells i també per a tots nosaltres, els soferts ciutadans contribuents

De veritat que aquest és el sistema per netejar els nostres carrers? No trobaríem ?a un mòdic preu, per descomptat!? algun tipus d'aspirador que xuclés les fulles amb rapidesa i efectivitat i permetés avançar realment en un espai ampli? No resultaria a la llarga més econòmic? No redundaria, fet i fet, en una Barcelona més arregladeta?

A mesura que l'anava contemplant, l'escena anava adquirint als meus ulls unes cotes cada cop més altes de surrealisme, fins el punt de sentir vertadera pietat per aquelles pobres ànimes, obligades a la persecució inútil de la fulla platanera. Comptat i debatut, exactament igual que Sísif ?maleïda formació clàssica!?, condemnat in aeternum a empènyer la mateixa roca muntanya amunt, sense arribar mai a tocar el cim.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH