El neguit dels Herois

Redacció Catalunyapress

Els experts en màrqueting de presidència ja els va anar bé que el president Mas anés a Madrid i rebés un cop de porta per part del president Rajoy, i així tot s'ha desenvolupat segons el guió previst per aquests experimentats en emmascarar la realitat. Ara l'objectiu més immediat es aconseguir que el President "regni" en lloc de governar.

Els últims esdeveniments, convocatòria d'eleccions incloses, han estat provocats amb l'únic objectiu de novel?lar històricament el procés, el que permet d'entrada i permetrà més en un futur, construir interpretacions a mida per tothom: partits polítics, coalicions, federacions, corrents d'opinió, visionaris, sectes i personatges de tot tipus. Això només té avantatges per qui domina l'escena, perquè la indefinició li permet fer tot tipus de viratges per tal d'evitar un desfet, però la història no novel?lada acaba per posar a tothom al lloc que li correspon.

No és cert que la història avui s'escrigui d'immediat, és la notícia la que es comunica d'immediat no deixant espais pel relat poètic. És per això que en moments tan convulsos i complexes com els que estem vivint no es pot confondre la gent, s'ha de parlar clar i oferir un programes coherents i factibles pel país, i amb el balanç actual de govern el President Mas no pot parlar clar: perquè ha incomplert tots els seus compromisos electorals, perquè ha incomplert els acords que va signar amb els socialistes per fer possible la seva investidura, i perquè ha incomplert tots els mandats del Parlament en què el seu grup CiU s'havia quedat sol. Però amb el seu discurs-míting del dia 25 al Parlament, semblava que havien construït un nou país partint del no res. Per això un missatge no creïble com aquest calia elevar-lo a la categoria de visió messiànica, i justificar l'acció al marge de la Llei feta pel superheroi.

El president ha Levitat i ens ha ofert la terra promesa, travessarem deserts i obrirem oceans, i en arribar (no ens ha dit a on) es retirarà, brillant. Caldrà esmerçar molts esforços per fer-lo aterrar sense que ningú prengui mal. La única veritat, de moment, és que els dos artífexs de les retallades i del retrocés en drets socials més grans de la història de Catalunya i Espanya, havien de poder explicar de la seva reunió el que més els convenia a ambdós, junts i per separat, evitant en tot moment abordar els problemes reals dels catalans i catalanes. I ho han aconseguit, ja tots estem embolicats en les banderes.

Això els permet d'una banda elevar la categoria de la trobada de presidents, passant de ser el que tocava, negociació habitual per parlar del nou finançament de Catalunya, a fita històrica per la reconstrucció nacional, i d'altra passar pàgina i menysprear l'encontre per potenciar el sentiment de maltractament de l'Estat a Catalunya. Els hi ha sortit molt bé a tots dos, i altre cop s'ha aconseguit centrar tots els debats del país al voltant de la Independència, mentre a la Catalunya real qui evita la fractura social és Càritas, el Banc d'Aliments i la Creu Roja, i per això els nostres herois estan neguitosos.

Neguit davant del seu poble, que no està al seu darrere per molt que l'embolcall i la campanya publicitària de venda del producte que els hi ha dissenyat l'aparell, sigui de màxima qualitat, que ho és, però no deixa de ser això: un producte comercial. Els nostres herois estan neguitosos perquè el poble no els aclama unànimement.

I mentre decidim com volem que sigui el "Nou Vell País", i què farem per fer-ho possible, la nostra dependència dels grups financers sense fronteres va en augment, i la gent s'empobreix dia a dia.

Josep Maria Sabaté Guasch
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH