L'últim que apagui la llum........

Redacció Catalunyapress

És clar, tal com hem escrit aquests dies: El President Mas pretén que ens oblidem de la seva gestió de govern i ens sumem a la majoria absoluta que pretén aconseguir en nom de la sobirania de Catalunya que ell, i solament ell aconseguiria en "una legislatura, millor que en dues". Després de la qual cosa, com ja va fer Guardiola, s'aniria a la seva casa per gaudir d'una immortalitat més que merescuda.

Si el cabreig de l'oposició pogués mesurar-se en metres en acabar la intervenció del líder convergent, la distància entre els uns i els altres seria l'equivalent a diversos corredors mediterranis junts.

Mas ha trencat la baralla per continuar en el mateix lloc, això si, sense haver d'acudir al PP per aprovar "els seus pressupostos" ni a Esquerra perquè li recordi cada dia allò de "la independència" que havien pactat. Si ha de deixar content a algú ha de ser al PSC , un partit de fiar a l'hora del pacte, però que el President sap que té molt difícil solucionar el lio intern que té en aquests moments en el seu si. En deixar-ho sense temps per realitzar les seves primàries, li deixa també a la mercè de com l'executiva de Pere Navarro pugui fer les seves llistes , si és que pot i els seus "nacionalistes" li deixen.

Diu que se'n va,si en una o dues legislatures aconsegueix col·locar-nos el que va malvendre als empresaris del país: un estat lliure associat com Puerto Rico. Una quimera. Va prometre fa dos anys un pacte fiscal i ha fracassat estrepitosament. Ens va dir que l'atur baixaria i ha pujat escandalosament.

Del fracàs escolar que anava reduir, ni parlem. De les privatitzacions i la sanitat publica també hi ha poc que explicar a la vista de com estàvem fa dos anys i com estem ara. Als funcionaris de tots els estaments públics els ha arruïnat i menyspreat. I damunt, ens ha deixat una relació amb la resta de pobles de l'estat, i no em refereixo als polítics dels partits o comunitats, que trigarem molts anys a poder restaurar.

I el més sorprenent és que, submergit en aquesta ambigüitat, ens convoca a les urnes disposat a salvar-nos en nom d'un estat propi, com abans va voler la clau de la caixa dels impostos i no va fer cas al que molta gent assenyada ja li va advertir sobre el que podia passar i ha passat .Ha regalat al PP el seu suport polític a Madrid a canvi de res i ara es queixa que a aquells que va recolzar li diguin que no a tot. Però que classe d'estratègia de pais és aquesta?.

Matí ( avui per als lectors) parlarà l'oposició. Veurem que proposa. Tant de bo no sigui mes del mateix, perquè sinó, millor serà fer les maletes i dir allò tan informal com a apocalíptic que "l'últim que apagui la llum..."

Manuel Fernando González
Editor i director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH