Costi el que costi

Redacció Catalunyapress

Per fi el President Mas parlarà en el Parlament i ens traurà de dubtes sobre el que pensa sobre el futur de Catalunya. Demanarà una declaració solemne sobre la independència? Utilitzarà l'argument independentista per convocar eleccions i emmascarar la desastrosa gestió del seu "Govern dels millors"? Serà capaç de convèncer a "totes" les forces polítiques perquè li segueixin en el seu projecte d'estat propi? Ens parlarà de Puerto Rico per explicar-nos aquesta variant d'"estat lliure associat"? Farà cas a l'opinió sàvia i ponderada de diversos catedràtics constitucionalistes catalans que han explicat a els qui els han volgut veure i escoltar que el camí cap a una consulta vinculant pansa pel diàleg i el pacte amb Espanya? Recollirà el guant del federalisme asimètric que va inventar el President Maragall i que en les últimes hores sembla agradar molt a determinats sectors de l'esquerra de Madrid?

Són massa preguntes, que, amb altres d'igual o semblant matís, expressen els molts dubtes que tenim molta gent, especialment els empresaris, el President dels quals, català ell, com hauran pogut llegir en aquests i en altres diaris, ja ha explicitat el seu criteri en contrari a una declaració unilateral d'independència amb idèntic dret que ho han fet milers de persones al carrer a favor de la secessió .I clar, en contrapunt a les seves paraules estan les d'un Oriol Pujol, qui, atabalat pel vidriós assumpte de les "ITVs", se li nota massa, que tracta de ficar una velocitat més a la situació, perquè, agreujant-la, perdem la perspectiva de les "altres coses" que també estan passant o han passat a Catalunya en els dos últims anys.

Perquè també cal dir-ho, alt i clar,que alguns, que van de catalans intel3ligents, sota el lema "Madrid ens roba" volen fer-nos anar a les urnes ,emmascarant per exemple, el seu lliurament total a la causa de la sanitat privada, retallant de forma salvatge, però conscient, els recursos públics perquè la gent es vegi obligada a contractar una Mútua que l'atengui amb un mínim d'eficiència. I què dir del tracte rebut en aquesta legislatura pels discapacitats, les persones majors o els funcionaris públics, no solament de la sanitat, sinó de l'educació, la justícia, i els mateixos bombers i mossos d'esquadra que no saben ja el que fer perquè els seus caps s'assabentin del seu disgust i de les manques amb les que treballen i viuen.

Governar amb la caixa plena, com li va passar al President Pujol és més fàcil. Deixar deutes milionaris i aprofitar-se que els teus successors no les hagin auditat i es passin una legislatura, gairebé dues, pagant-les sense rechistar, i després posar-los a parir perquè no han retallat i s'han hagut d'endeutar en plena crisi, és molt fàcil, però poc ètic,i sense cap dubte, un bon precedent per després fer el pas següent que és embolicar-se en la senyera i convocar eleccions. No perquè el ciutadà voti la teva gestió al capdavant del Govern, sinó "una altra cosa" que et permeti , manipulant els sentiments, mantenir-te en el poder, fins i tot amb una majoria més àmplia que la que mereixeries tenir, perquè no poses damunt de la taula el que has fet fins ara.

"Si fallor sum - Si m'equivoco, sóc".
Li va robar la frase al "cambiaxaquetas" de Sant Agustin perquè la reculli al vol el líder de Unió Democràtica. Ell que és tant de la Internacional democristiana per si li serveix per adonar-se de la imatge que està donant en aquests moments, en els quals la Història, ens demana a cadascun, que donem pel nostre país el millor de nosaltres mateixos ...costi el que costi.

Manuel Fernando González
Editor i director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH