Regla de tres

Redacció Catalunyapress

De petit, a l'escola t'ensenyen a calcular una regla de tres. És una operació matemàtica relativament senzilla, que en alguns casos pot ser molt útil per mesurar el pes relatiu de les coses. Des de lluny, vull calibrar què va passar el darrer Onze de Setembre a Barcelona, i comparant-ho veig que és digne d'un esdeveniment històric. Si a Barcelona va sortir 1,5 milions de persones dels 7 milions de catalans, fent una regla de tres, és com si a Madrid hi hagués hagut una manifestació de més de 8 milions d'espanyols, o de 15 milions de francesos als carrers de París. Xifres doncs astronòmiques.

Amb aquests 4 números no vull frivolitzar ni tampoc exagerar. Però sí que convé tenir en compte la mesura de les coses. Des de la gran majoria de la societat espanyola, amb Rajoy al capdavant, s'ha qualificat les reivindicacions catalanistes d'algarabía. Compte doncs amb el menysteniment, perquè el corrent de fons que ha portat a una xifra tant desorbitada de persones al carrer, no és per jugar.

No estic preveient una revolució, ni una guerra, ni tant sols una insubmissió ciutadana, però sí un camí iniciat de ruptura i de no retorn. El president Mas ho està sabent liderar i està demostrant força política, però això estaria buit de continguit si al darrere no hi hagués un corrent ciutadà al marge dels partits. I ara això, s'ha produït. Perquè no perdem de vista que la manifestació del milió i mig de persones la va convocar una entitat que té un any escaig de vida i els seus dirigents són gent fins al moment desconeguda. S'acostem doncs, temps interessants.

David Abelló
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH