EL COMPTE DE LA VELLA

Redacció Catalunyapress

andres madrid

No estic jo molt sobrat en laritmètica, a la que vaig tenir sempre escassa afició, i d'aquí ve la meva sorpresa quan algú pretén explicar-me assumptes relacionats amb els problemes econòmics que patim.

Al més que arribo en la cosa dels comptes s'empara en això que es va donar a denominar "el compte de la vella" i que consisteix a fer càlculs senzills, pas a pas i sense amuntegar-se i allunyat d'equacions, logaritmes i quadratures de cercles impossibles.

Diuen per aquí, que gastem més que molts en educació comparant la nostra despesa pública per alumne amb el d'altres països de dimensió propera; també asseguren que, malgrat els diners invertits, quan es contempla el resultat dels nostres col·legis i universitats el resultat és lamentable.

En un compte simple i sense complicacions, arribo a la conclusió que l'educació no és problema de diners sinó de coneixement dels que ensenyen i ganes dels que han d'aprendre. Qualsevol que hagi complert la cinquantena, sap de les estretors a les aules de l'època; d'una tecnologia que no passava de la pissara i el guix i de l'ús i gaudir de llibres de segones i terceres mans adquirits al beneït carrer dels Llibreters.

Tampoc entenc molt bé, per la meva malaptesa demostrada, aquest embolic que hi ha amb el menjar en els col·legis; tal vegada, perdudes les referències pel temps transcorregut des de les meves aventures escolars, ignorava que els centres d'ensenyament s'havien transformat en fondes, vendes o fondes on es valora més el menú que els coneixements a adquirir.
Total, m'estic fet un embolic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH