Els fronts judicials que té oberts el vicepresident segon de la Diputació de Barcelona són tants que ja ni s'immuta

|

Ferran Civil

La Fiscalia de Medi ambient i Urbanisme s'ha querellat contra el vicepresident segon de la Diputació de Barcelona i alcalde de Cercs, Ferran Civil (CiU), per concedir en 2004 de forma suposadament irregular una llicència d'obres per construir una casa de turisme rural en terrenys no urbanitzables amb risc geològic.

La Fiscalia de Delictes Urbanístics de Barcelona ja va demanar per a ell tres anys i mitjà de presó i la seva inhabilitació per haver autoritzat al maig de 2007 la construcció de tres naus industrials en sòl no urbanitzable.

En aquesta ocasió, la querella, es dirigeix a més contra l'arquitecta tècnica de l'Ajuntament de Cercs, María del Carmen C., contra el secretari municipal, Pau L., i "contra qualsevol altra persona que resulti en la instrucció que hagi pogut participar de manera conscient en els fets".

El 15 de juny de 2004, un promotor va sol·licitar a l'Ajuntament una llicència urbanística per redistribuir la masia La Mussolera --situada en sòl no urbanitzable d'especial protecció per risc geològic-- i convertir-la en una casa de turisme rural, al que l'arquitecta municipal va donar el vistiplau "sabent la seva ilicitud".

Segons el fiscal, María del Carmen C. ho va fer malgrat ser conscient que no es tractava d'una llicència per a una simple obra de manteniment sinó d'una reconstrucció el tràmit de la qual hauria d'haver estat un altre: sotmetre's a informació pública per l'Ajuntament i obtenir la llicència de la Comissió Territorial d'Urbanisme.

És més, la zona en què està enclavada la masia estava assenyalada com a zona de risc geològic no urbanitzable d'especial protecció en el qual "no s'admetien altres usos que l'agrícola i el ramader" i, el 6 de juliol del mateix any, el secretari de l'ajuntament també va informar favorablement sabent que era il·lícit.

El mateix dia, l'alcalde de la localitat i ara vicepresident de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, va concedir la llicència mitjançant un decret de l'Alcaldia "malgrat tenir coneixement de l'irregular de la seva actuació".

El fiscal considera que a l'alcalde democristiano no li van poder passar inadvertits els informes "clarament inmotivados" tant de l'arquitecta tècnica com del secretari municipal querellats.

Després del vistiplau de Ferran Civil, el promotor va començar les obres, entre elles, la suposada reconstrucció d'un coberta adossada a la masia que, en realitat, es va tractar d'una nova construcció, doncs la coberta antiga havia desaparegut tres anys enrere; a més, "no es mantenien ni la simetria ni la volumetria anteriors", condició indispensable per a la seva autorització.

Per tot això, el fiscal acusa a Ferran Civil, a l'arquitecta i al secretari municipal d'un delicte continuat contra l'ordenació del territori.


Els fronts judicials que té oberts el vicepresident segon de la Diputació de Barcelona són tants que ja ni s'immuta

A més Civil s'asseurà en el banc dels acusats per dos presumptes delictes sobre l'ordenació del territori. És el cas que està en una fase més avançada. El fiscal demana que l'alcalde sigui condemnat a tres anys i mitjà de presó i a 12 d'inhabilitació; a més, li exigeix el pagament d'una multa de 12.000 euros. El número tres de la Diputació va autoritzar la construcció de tres naus industrials, de 300 metres quadrats cadascuna, en un terreny no urbanitzable que, a més, el Consistori va catalogar en 2006 com "d'interès natural, paisatgístic i forestal". "Si allò té un gran valor, que baixi Déu i ho vegi", va replicar ahir el regidor de Va unir.

Quan l'empresari Pedro Miguel Acebillo, també imputat, va exposar a l'alcalde les seves intencions, est li va dir que no trobaria "cap obstacle seriós de l'Ajuntament", segons l'escrit d'acusació del fiscal. L'empresari va acabar construint "un gran complex industrial" ?amb xemeneia i dipòsit de biomassa? destinat a l'elaboració de productes alimentaris. "Entenc que és una activitat agrícola, però solament vaig seguir els criteris dels tècnics municipals", defensa. Aquests tècnics ?l'arquitecta municipal, Maria del Carme Casas, i el secretari, Pau Llorens? figuren igualment com imputats.

El fiscal de delictes urbanístics de Barcelona, Antoni Pelegrín, recorda que l'alcalde "coneixia en tot moment" el que s'estava erigint en aquell terreny i, així i tot, "no va fer gens per impedir-ho". També exigeix que es derroquin les naus.

Civil és president del Consorci de la Ruta Minera del Berguedà, un organisme format pels municipis de Cercs, Guardiola de Berguedà, Fígols i Vallcebre per impulsar una zona deprimida després de la fi de les explotacions mineres de carbó. En 2007, el consorci va comprar amb diners públics les accions de Carrilet Vall de Camprodon, SL, l'empresa que gestionava un tren turístic compost per tractor i dos vagons.

L'alcalde de Cercs va passar a ser administrador únic de l'empresa (que va canviar el seu nom per Carrilet Verd del Berguedà) el 17 d'abril. Aquest mateix dia, el capital social de la companyia es va reduir de 21.038 a 3.006 euros. En lloc de comprar el tren directament, explica el fiscal, l'alcalde va adquirir l'empresa. I com a administrador, va vendre el tren al consorci per 180.000 euros, una quantitat "que està molt per sobre del valor social de l'empresa", que es va reduir a 3.006 euros.

L'Oficina Antifraude de Catalunya (OAC) també ha examinat les actuacions de Civil al capdavant del Consistori

Civil es va convertir, segons la denúncia de la fiscalia, en "venedor-comprador" i va reduir el capital social "sense causa aparent", ja que després d'aquesta compra l'empresa "va quedar totalment inoperativa". "Volíem explotar el tren. Els propietaris, una família major amb la qual teníem bon rotllo, van dir que era millor comprar l'empresa per temes fiscals", va justificar l'alcalde. A més d'aquestes "irregularitats", el fiscal recorda que l'equip de govern local "no va informar del contingut d'aquestes operacions".

L'Oficina Antifraude de Catalunya (OAC) també ha examinat les actuacions de Civil al capdavant del Consistori.


En 2008, Cercs i un representant a Espanya de la multinacional índia Jindal Stainless van mantenir converses perquè la companyia instal·lés al poble, d'uns 1.300 habitants, una fàbrica per al tractament d'acer inoxidable. L'Ajuntament va aprovar la cessió d'uns terrenys municipals durant 50 anys. El contracte es va signar aquest mateix any a Delhi, on van viatjar l'alcalde, la seva esposa i diversos càrrecs públics; entre ells, el llavors director general d'Administració Local de la Generalitat, Carles Bassaganya, i el portaveu adjunt de CiU en el Parlament, Josep Maria Pelegrí.

El fiscal va concloure que en aquesta cessió de terrenys no hi havia indicis de delicte, però sí va apreciar diverses irregularitats en el contracte, que "no està signat per cap fedatari públic" i conté unes condicions "no massa clares". Per això va traslladar el cas a Antifraude. L'oficina va considerar que es tractava d'una cessió gratuïta del dret de superfície, limitada solament a entitats públiques o privades si aquestes no tenen ànim de lucre. La investigació ha conclòs amb un informe de recomanacions, segons fonts de la institució.

L'OAC va arribar a preguntar a l'alcalde qui va pagar el viatge. Civil va respondre per carta que preferia "mantenir discreció" sobre aquest assumpte, encara que va aclarir que no es va fer amb diners públics. El Consistori va demanar subvencions per preparar el terreny del polígon industrial, a pesar que el contracte, segons la fiscalia, deia que l'empresa havia d'encarregar-se d'aquests treballs.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH