Història repetida

Redacció Catalunyapress

ROBERT PASTOR

La setmana va començar amb la notícia de les noves detencions a França de dos suposats membres d'ETA, i destacats. Fonts del ministeri de l'Interior espanyol van comunicar, primer, que es tractava de l'actual cap de l'aparell militar de la organització, Oroitz Gurrutxaga, i del seu "ajudant", Xabier Aranburu. Insuava també el comunicat que tots dos anaven a "reclutar" nous efectius humans per a l'organització quan van ser interceptats en el cotxe on viatjaven, armats amb sengles pistoles. Posteriorment, el ministre Fernández Díaz va afegir que, a més, portaven un quilo de material per fabricar explosius.

Aquestes dades semblen estretes de qualsevol comunicat de fa anys, abans i tot de l'anunci de la renúncia final a la "lluita armada". Cal recordar que una de les recomanacions a ETA que van fer de les autoritats internacionals participants a la conferència de Sant Sebastià v a ser que deixessin d'anar armats, un vell costum tàctic, que els permetia augmentar la pena a complir en una presó francesa abans de retre comptes ala justícia espanyola.

Això, i la comunicació oficial que anaven amb material necessari per fabricar explosius, haurien de constituir a primera vista un motiu d'alarma. Però vet aquí que Carlos Fonseca, al diari virtual "El Confidencial", i esmentant "especialites antiETA, treia importància al paper dels arrestats, que rebaixava al de tot just "militants de base", mentre que les líders autèntiques, des de fa dos anys, serien dues dones, Izaskun Lesaka i Iratxe Sorzabal, identificades com les encaputxades que, juntament amb David Pla, van anunciar la fi de la violència,l'octubre de l'any passat.

De la seva banda, el conseller de Interior del govern basc, Rodolfo Ares, insistia després de difosa la notícia: "tot confirma que ETA ha abandonat la seva activitat terrorista". El grup internacional de verificació ja ho havia proclamat, després de les gestions al seu abast, i poc abans que l'organització anunciés el nomenament de la seva delegació "per obrir negociacions" amb els governs espanyol i francès, i de demanar un nou suport internacional, aquesta vegada de la Unió Europea.

A qui creure? Dintre del jocs de desinformacions i contrainformacions habituals en les lluites entre clandestins violents i serveis de contraterrorisme, sembla del tot lògic que cada part mantingui una actitud de suposada fermesa abans de fer les concessions que sap seran finalment necessàries, perquè el procés arribi a bon port, en un termini raonable, segurament més llarg del que la majoria troba desitjable, però inevitablement lent, per la complexitat que comporta i les pressions de tercers.

Podem afegir dos detalls: un l'apuntava el mateix Fonseca: els nous arrestos es produïen pocs dies abans de la visita a Madrid del nou ministre de l'Interior de França, Manuel Valls, nascut a Barcelona i fill del pintor Xavier. Una coincidència repetida també abans, en els dies, hores, prèvies,o en coincidència amb altres reunions d'autoritats dels dos Estats veïns.

L'altra, és que un germà de l'arrestat Xabier Aramburu va morir en esclatar-li la bomba que transportava per cometre un atemptat. Les afinitats familiars, d'amistat, de veïnatge, han fet sempre nous companys i companyes en el que ells i elles consideren una justa "intifada" patriòtica.

Amb tot plegat, es ben lògic considerar que en el procés cap a la pau des del País Basc som on érem. La història i les històries es repeteixen, diuen, però gairebé mai els nous episodis són exactament iguals als ja viscuts.


Robert Pastor
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH