El jutge Joaquim Aguirre creu que el setge al Parlament català ha d'investigar-ho l'Audiència Nacional

|

setge parlament catalunya

El titular del Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha rebutjat fer-se càrrec del bloqueig i assetjament al Parlament català del 15 de juny, quan un grup de persones, després d'una convocatòria per part dels 'indignats' per protestar davant la Càmera catalana, va insultar i va llançar objectes als diputats que acudien a la sesió. El jutge ha acordat promoure una qüestió de competència davant el Tribunal Suprem (TS) en contra de la decisió de l'Audiència Nacional (AN), que va rebutjar investigar el cas en considerar que no li corresponia fer-ho perquè el Parlament és una institució autonòmica.

L'article 65.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) assenyala que l'Audiència Nacional és responsable d'investigar els delictes contra "Alts Organismes de la Nació", i això, al seu judici, no inclou als parlaments autonòmics.No obstant això, Aguirre creu que els governs de les comunitats autònomes "han de ser considerats, a efectes jurídics-penals, com a Alts Organismes de la Nació", en la línia del que va considerar també el Ministeri Fiscal i la magistrada de l'Audiència Nacional María Ángeles Barreiro, que va discrepar llavors en el seu vot particular amb l'opinió de la resta de la Sala penal.

"En el context del Codi Penal no hi ha diferència de protecció entre Corts Generals i Assemblees Autonòmiques", argumenta el jutge de Barcelona, per la qual cosa, en la seva opinió, han de ser competència del mateix jutjat els delictes contra les Corts, que contra els parlaments autonòmics.

A més, Aguirre creu que la LOPJ confon el concepte de Nació amb el d'Estat quan fa esment als Alts Organismes de la Nació, doncs "el nacionalisme és una ideologia política" i no un concepte jurídic.
Un error que, al seu judici, ja va esmenar el Codi Penal en 1995 quan va eliminar la paraula "nació" per parlar en el seu lloc d'Institucions de l'Estat.

El bloqueig del Parlament es va produir després d'una convocatòria del moviment 15M per efectuar protestes davant els polítics quan entressin a l'edifici i, "pels motius que anassin", el dispositiu policial no va ser suficient per impedir que alguns manifestants sacsessin, llancessin objectes i insultessin als diputats, recorda l'acte.

Aquest episodi va obligar al president de la Generalitat, Artur Mas, i a la de la Càmera catalana, Núria de Gispert, a accedir a l'edifici en helicòpter per participar en la sessió en la qual s'anaven a debatre les retallades dissenyades pel Govern català.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH