Autoestima barcelonina

Redacció Catalunyapress

Em fa molta gràcia quan la gent torna de Nova York o Londres i et destaca la immensitat del Central Park o de Hyde Park, en un to cosmopolita i amb cert menyspreu cap al que tenim a casa nostra. No nego que siguin indrets magnífics, però us heu parat a pensar que nosaltres tenim una muntanya dins la ciutat que és un parc immens i que és Montjuic? I que a més està plena de museus, instal?lacions esportives, miradors i fins i tot un castell?

Penso en això mentre estic assegut davant del MNAC, mirant cap a la Plaça Espanya, i amb tota la ciutat als meus peus. El dia ha estat típic de primavera. Ha plogut i ha fet sol. La silueta del Tibidabo es traça nítidament al cel ennuvolat i fosc. Algunes tempestes s'intueixen cap al Montseny. De fons, un guitarrista toca cançons de Sabina, Serrat i Lluis Llach. L'entorn és sublim i molta gent està asseguda gaudint-ne, fent fotos, contemplant el paisatge. Tots però són turistes i costa sentir algú parlant català o castellà.

I és que ben a prop de casa tenim espais dignes de les millors ciutats del món i sovint no els valorem com es mereixen. Durant els Jocs Olímpics, Barcelona va recuperar l'autoestima perduda durant molts anys. Ara és moment de tornar-ho a fer, ja que com llavors, ens en sortirem amb molt bona nota.

David Abelló
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH