CARRETERES SECUNDÀRIES

Redacció Catalunyapress

andres madrid

Començada la temporada estiuenca, tinc per costum aprofitar l'asuet per visitar els pobles de Castella que atresoren entre les seves pedres el pas de la història; això requereix circular per carreteres secundàries, d'asfalt irregular, nul·la il·luminació i absència de vorals.

Als riscos de burxada i trobada amb bestioles que creuen sense control, cal afegir la multitud d'ancians que, aconsellats per les modes, caminen amb aire atlètic, ampolleta d'aigua i indumentària fosca i que se t'apareixen inopinadamente com el fantasma aquell de la noia de la corba. Quan arribes a destinació cal revisar els parachoques del cotxe per si portes en ells algun viejecito assegut que, sense pretendre-ho, t'hagis portat per davant.

Els ancians d'abans s'asseien al sol, a la plaça, garrota entre les mans, boina protectora i cigarret en la comissura dels llavis, dedicats al noble esport de seguir amb la mirada el tentinejo dels malucs de les mosses i així duraven més que les piles aquestes del conejito. Els de ara, aconsellats per algun malintencionat, arrisquen la seva vida exercint de trotaconventos a l'hora del crepuscle per aquests camins asfaltats. Com sóc de natural desconfiat, no hi ha qui em llevi del cap la sospita que aquesta afició trotadora promoguda en els nostres majors, està pensada per reduir dràsticament el nombre de pensionistes.

La meva sospita s'ha vist confirmada amb el decés d'una anciana a Canàries a qui, amb quaranta graus i a les tres de la tarda, van portar a fer això que criden "traking" i que consisteix a deixar-se les asaduras per arribar a cap part.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH