FUMANT ESPERO

Redacció

Els qui pentinem cabells blancs, les poques que ens queden, saludem en el seu moment la desaparició de l'anomenada "premsa del moviment" que es va liquidar amb bon criteri i amb l'arribada gojosa de la llibertat; l'únic paper que hauria de publicar el poder públic havia de ser el BOE.

Va durar poc temps l'alegria doncs, quan van tenir ocasió, van substituir aquells "panfletillos" per televisions i ràdios locals, regionals i nacionals que han deixat en mantillas a aquells vells periòdics a l'hora d'inclinar la cerviz davant el poder, cantar les seves excel·lències i lloar al preboste de torn. L'única diferència ha estat econòmica; els dolls de diners que s'han dilapidat en els mitjans públics han deixat en mantillas el que es pagava en aquells papers cantores de l'excel·lència del règim.

La crisi, no sé si s'han assabentat alguns que hi ha crisi, ha posat de manifest la impossibilitat de seguir mantenint uns instruments trompeters tan cars. El pretext per no tancar-los d'una punyetera vegada eren lleis que impedien chapar aquests trompeteros del poder.

I ara, aprovada la llei que permet donar matarile a tant cantor de virtuts locals, fumant espero, com va cantar la cobla, al fet que es procedeixi a la clausura d'aquesta "premsa del meneillo". Em dóna que necessitaré apilament de cartrons.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH