El Suprem revisa la condemna a dos expresidents de FGC per malversar fons

|

Enric Roig i Antoni Herce

El Tribunal Suprem revisarà aquesta setmana la condemna a sis anys de presó que l'Audiència de Barcelona va imposar als expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Enric Roig i Antoni Herce pel desviament de 2,71 milions d'euros de l'empresa pública.

L'alt tribunal estudiarà en una vista pública els recursos contra la resolució dictada al maig del passat any per l'Audiència Provincial, que va considerar culpables als acusats d'un delicte de malversació de cabals públics. A Antonio Herce també li va imposar la pena de vuit anys d'inhabilitació per prevaricació.

La sentència va considerar acreditat que Roig i Herce, "ambicionant un enriquiment molt superior al que els proporcionava el seu sou i conscients de la il·legalitat", van crear una trama per constituir en 1990 --quan eren director i director econòmic, respectivament-- un fons de pensions per a directius amb l'asseguradora Winterthur, al que FGC faria una aportació anual perquè quan els treballadors partícips es jubilessin rebessin una remuneració.

Tots dos eren "sabedors que aquests cobraments diferits no eren legítims", ja que suposaven un augment dels seus ingressos expressament prohibit i, a més, no es va demanar autorització al Consell d'Administració de l'entitat, al que tampoc va informar de la subscripció després de la signatura, tal com era necessari.

Albert Vilalta, que en 1991 era president de l'entitat, va signar al costat de Roig, --que era el director-- un reglament per constituir el fons, que va permetre que des d'aquest any fins que es va dissoldre, en el 2000, una quinzena de directius es repartissin uns 2,7 milions d'euros.

Reclamació dels diners per la via civil

Segons l'Audiència de Barcelona, Roig es va embutxacar 178 milions de les antigues pessetes d'aquest fons quan va cessar del seu càrrec de president --que va ocupar des del 93 fins al 99-- i Herce de 46 milions de pessetes, quan en el 2000 es va dissoldre el fons i es va repartir entre els quatre partícips que àdhuc quedaven en l'empresa.

Encara que el tribunal considera que tant Vilalta com Roig van cometre prevaricació, el delicte ha quedat prescrit per a tots dos, ja que es va produir en el moment de la realització dels contractes, en 1991, mentre que sí se li pot imputar a Herce, que a la fi de 1999, quan ja era president de FGC, va subscriure alguns contractes amb directius perquè es beneficiessin del fons.

Respecte a Vilalta, considera que no se li pot imputar un delicte de malversació ja que, encara que va signar el contracte del fons com a president de FGC, no es va enriquir, perquè no es va embutxacar diners.

L'Audiència es va remetre a la via civil per recuperar les quantitats que es van embutxacar fraudulentament.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH