Pep Guardiola

Redacció

Pep Guardiola no ha renovat i per tant deixa de ser entrenador del Barça a finals de temporada. La tasca de Pep Guardiola al davant de l'entitat sols es pot qualificar de magnífica i realment ha transcendit l'àmbit esportiu. Ha sabut portar al món del futbol una manera diferent de fer. Aspectes com l'educació, l'esportivitat, el joc d'equip, l'esforç, posar en valor allò que tenim... han agafat força i això té una repercussió pública molt important. Per tant Pep Guardiola ha sabut ser un magnífic entrenador, ha sabut transmetre valors positius dins del seu àmbit i ha estat referent per a molta gent gràcies a la exagerada transcendència pública que té el futbol a casa nostra. Fins aquí, per tant, el meu agraïment, com a barcelonista i com a persona a Pep Guardiola.

Però hi ha persones que volen donar una transcendència diferent a la figura del Pep Guardiola. Pretenen situar-lo com a possible referent polític de Catalunya. Hi ha qui planteja obertament la possibilitat que Pep Guardiola fos president de Catalunya i que això fos a més el pas necessari per impulsar definitivament el procés de independència a casa nostra. I aquí és on la veneració a Pep Guardiola em trontolla del tot. Dubto que ell senti l'impuls de fer aquest paper i fins i tot hi ha qui va pretendre jugar aquest paper, com en Joan Laporta. Però no m'agrada que es plantegi aquesta possibilitat com a coherent.

La política no necessita de figures mediàtiques ni tan sols si són tan positives (en principi) com l'entrenador del Barça. La política necessita de compromís i renovació, però des de valors potents, no des de l'abstracció. Catalunya no necessita governs d'unitat nacional on es dilueixin els valors. Catalunya necessita clarificar quin model vol. Tant a nivell nacional, sols faltaria, com sobretot a nivell social. Un personatge com Pep Guardiola podria representar un alt grau de complicitats en l'àmbit nacional, sens dubte. Però i en l'àmbit social? No ho sé. Estic convençut que Pep Guardiola és una persona formada políticament, amb ideologia i amb opinió pròpia i per tant alhora que explicités quines són les seves prioritats polítiques perdria bona part de la majoria aconseguida per defensar un model de Catalunya. O és que no és fonamental saber si mantindríem una política de retallades salvatges dels drets fonamentals? Personalment considero que Catalunya necessita dues grans línies de treball. Un model com a nació que ens permeti decidir quin grau d'autogovern establim i quin model de finançament necessitem però alhora una línia de treball fonamental que permeti avançar cap a un model social més just, lliure i solidari. Vull un millor finançament per atendre millor les prioritats que jo considero fonamentals.
No vull cortines de fum que evitin parlar realment de política. El que cal no és difuminar missatges darrera imatges pretesament que donen cohesió. El que cal és ser clar per dir cap a on anem. Pep Guardiola em sembla una gran persona i un gran professional. Però d'aquestes persones hi ha moltes a la nostra societat, això sí sense focus ni càmeres. L'objectiu ha de ser que tota aquesta gent faci el pas de la implicació política per transformar les coses.

Pere Nieto
Professor

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH