"Un copagament moderat no és la solució per a la sanitat"

|

Jaume Puig-Junoy

Purificació Outeiral.- El professor i expert en economia de la salut, Jaume Puig-Junoy parla sense embusos sobre les mesures que en sanitat s'han pres tant des de el Govern central com la pròpia Generalitat. I entre d'altres coses diu que "la pressió que s'està exercint sobre la sanitat és molt qüestionable".

--Com creu vostè que està la sanitat pública?
--La sanitat pública ha estat fins avui al nostre país el servei públic més ben valorat i el que els contribuents pensen que més justifica els impostos que paguen. Això és perquè és el servei públic que fem servir més sovint i perquè té bons resultats en termes de salut amb un cost bastant moderat. El nivell actual de despesa sanitària per persona de l'SNS és moderat i una mica inferior al que ens correspon segons renda (fins i tot molt inferior en algunes comunitats com Catalunya). La pressió que s'està exercint sobre la sanitat és molt qüestionable. La pressió és doble i insostenible per a la sanitat catalana, amb una despesa per persona per sota de la mitjana i ja crònicament ofegada pel dèficit fiscal.

--Què opina de la proposta de Mas-Colell de cobrar 5 euros per dia d'ingrés hospitalari?
--Un copagament moderat amb límits màxims a la despesa per persona, menor per a crònics i gratuït per als menys afavorits, pot ser bona idea però no "la" solució per a la sanitat. Mal camí és el copagament, sigui farmacèutic o assistencial, si l'únic que es vol és recaptar ja que pot ser major el cost que el benefici. El millor copagament és el que recapta molt poc perquè desincentiva l'ús menys necessari. Serà contraproduent reformar el copagament farmacèutic sense abans saber gestionar el límit al copagament dels pensionistes sense necessitat de costosos i inútils devolucions semestrals. Ho serà encara més si s'amplia el copagament a altres serveis, des crosses fins estades a l'hospital, i sense límit màxim per als malalts no pensionistes. És arriscat, sense sentit financer i símptoma de desesperació pretendre imposar un copagament del 100% per als medicaments de malalts amb rendes salarials més elevades, que no són els més rics, oblidant que la progressivitat ha de provenir del sistema fiscal i no dels preus públics.

--Encerta l'estat al cobrar els medicaments als jubilats?
--El sistema de copagament sobre els medicaments dispensats fora de l'hospital en la seva forma actual té l'origen en una aplicació interessada del que preveuen els anomenats Pactes de la Moncloa l'any 1977. Durant aquest temps hem tingut ocasió de comprovar que aquest disseny fomenta el sobreconsum. El 70% de les receptes es concentren en un 20% de la població que està exempta de pagament (els pensionistes i els seus beneficiaris), quan el mateix segment d'edat a les mutualitats de funcionaris públics (on la contribució és del 30% tant per a pensionistes com a funcionaris en actiu ) consumeix un 40% menys. El copagament, que s'apliqui sobre medicaments i / o sobre actes assistencials, ha de ser moderat i universal amb excepció dels més pobres si no vol generar més cost que benefici. Ha estat un canvi en la bona direcció eximir els més pobres, siguin actius o pensionistes (discapacitats, rendes d'integració social, pensions no contributives i aturats sense subsidi), i fer pagar una mica a tothom en lloc de concedir la gratuïtat tant a pensionistes de renda baixa com elevada, incloses sense penalització les jubilacions voluntàries.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH