Quins són els centres que més patenten a Espanya?

|

POLITECNICA

Tres són els tres centres espanyols que més patents han registrat des de 2002 fins a 2010, segons es recull en l'últim informe de l'Observatori per al Seguiment de la R+D+i Universitària Espanyola (IUNE).

Així, segons les dades que presenta l'estudi, la UPC se li han concedit 211 patentin en vuit anys, mentre que la UPV ha registrat 189 patents i la UPM 143.

A aquestes tres universitats els segueix la Universitat de Sevilla (133), la Universitat Complutense de Madrid (123), la Universitat de Santiago de Compostel·la (104), la Universitat de Granada (93) i la Universitat de Màlaga i la Universitat d'Oviedo (les dues amb 83).

Per contra, tanquen la classificació de patents la Universitat Pablo Olavide de Sevilla, amb cinc patents, la Universitat de Girona amb quatre i la Universitat de Lleida i la Universitat Pompeu i Fabra amb tres.

Aquest estudi s'ha dut a terme a través d'una eina que l'Observatori per al Seguiment de la R+D+i Universitària Espanyola ha engegat i que analitza 42 indicadors en sis blocs a 73 universitats públiques i privades. Aquest projecte està coordinat pel Laboratori d'Estudis Mètrics de la Informació de la Universitat Carlos III de Madrid i col·laboren la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid.

Projecte IUNE

Segons han explicat els centres que ho formen, l'observatori IUNE és la plataforma "més completa existent en l'actualitat per valorar l'activitat científica i de transferència del coneixement del sistema universitari espanyol", ja que inclou dimensions que no són abordades en altres rànquings nacionals o internacionals.

Aquest projecte ha estat finançat, al principi, pel Ministeri de Ciència i Innovació i actualment compta amb el suport del Ministeri d'Educació, que ho considera com a font oficial per als indicadors d'investigació del sistema universitari espanyol, segons han explicat les universitats.

L'activitat científica i innovadora de 73 universitats espanyoles (48 públiques i 25 privades), es pot visualitzar a través de la web oberta que s'ha creat per a aquesta iniciativa (www.iune.es). En aquesta pàgina es poden consultar dades d'un període determinat i obtenir gràfics de manera automàtica basant-se en una bateria de 42 indicadors que els creadors han definit com a "clars, senzills i comparables" sobre l'activitat universitària.

Aquests indicadors estan centrats en 6 dimensions: el nombre de professors, el reconeixement que obtenen, les característiques de la seva activitat científica (producció, productivitat, col·laboració, impacte, visibilitat), la seva competitivitat per obtenir projectes, la innovació (patents, llicències, spin-offs) i la capacitat formativa de les institucions per a la investigació (beques, ajudes, contractes, tesis).

La informació que s'aporta sobre aquestes sis dimensions és la relativa al període 2002-2010 i s'actualitzarà anualment en tots els indicadors obtinguts, gràcies a les dades recollides de fonts d'informació contrastades i accessibles, com el Centre per al Desenvolupament Tècnic Industrial (CDTI), la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI), la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), la Xarxa OTRI o la plataforma Web of Science, entre unes altres.

Increment de la productivitat de les Universitats

El coordinador de l'Observatori IUNE, Elías Sanz, ha assenyalat que "a través dels indicadors, cada universitat pot determinar el seu perfil d'activitat i conèixer la seva posició en el sistema universitari espanyol, en funció de la seva activitat científica o les àrees temàtiques que es vulgui analitzar".

Al seu judici, els resultats obtinguts fins al moment mostren que, en global, s'observa un increment anual de la productivitat de les universitats. Al final del període analitzat, aquest increment és del 95,3 per cent respecte a 2002. "Resulta interessant detectar que 5 de les 10 universitats més productives són petites, la qual cosa posa de manifest l'interès de ponderar els valors absoluts de publicacions pel nombre de professors", ha comentat Sanz.

Per al desenvolupament del IUNE, que ha portat més de tres anys de treball de diversos grups d'investigació de les universitats involucrades, s'han adoptat les directrius que han de seguir les classificacions d'universitats, tant en el context internacional com a Espanya, i s'ha decidit seguir amb els principis de Berlín per a la creació de rànquings d'aquest tipus, que s'han convertit en una eina de gran interès per a l'avaluació de l'activitat de les institucions d'educació superior

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH