Tito Vilanova, il·lusionat i agraït

|

9Tito Vilanova en la banqueta

Fins al mateix divendres 27 colejar l'esperança que Guardiola es quedés en la banqueta del Nou Camp, però no va haver-hi manera de convèncer-li perquè es quedés.

Zubizarreta que ja havia parlat amb Vilanova, que es va guardar per sí el secret, va posar el seu nom damunt de la taula de Sandro Rosell que ho va recolzar sense reserves.

Poques hores abans, el pànic escènic es va apoderar dels directius que no es posaven d'acord sobre el nom del possible successor de l'entrenador que més títols ha guanyat en la història del Barça, per això, gairebé tots van sospirar alleujats quan el President els va reunir per anunciar-los la seva "insòlita" proposta, els menys, es van quedar de pedra perquè no sabien que dir. El de Santpedor, diuen, que es va assabentar poc abans de parlar amb la plantilla. No l'hi esperava. Al final, com en la comèdia de Shakespeare tots es van poder d'acord a dir: , "bé està el que bé acaba" .

I Tito?. Agraït i molt il·lusionat pel marró que se li ve al damunt.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH