Presos i polítics

Redacció

ROBERT PASTOR

La setmana començava amb l'entrevista publicada pel País amb Josu Elespe, fill del regidor socialista assassinat a Lasarte (Guipúscoa) el 2001, que ha estat el número vint dels familiars de víctimes d'ETA trobat amb un dirigent de l'organització (no l'autor material de la mort del pare), aquest cop encara al centre de Nanclares de Oca.

L'interlocutor va reconèixer a Josu que havia matat dos homes, que actuava com un robot, que tanmateix ?a diferència d'altres companys violents- tenia greus problemes de consciència per les accions, al punt de no poder dormir, i que, un cop acabat el diàleg, el reclòs va marxar a la cel?la "nerviós i crec que prou afectat", mentre que "jo (el fill de la víctima) vaig sortir reconfortat".

Tot un exemple, ja conegut a Irlanda del Nord, on algunes trobades d'aquesta mena van ser col?lectives i televisades, d'una altra manera de compensació relativa als afectats pel terrorisme. Elespe concloïa: "La persona que vaig veure està fent les passes que tots demanàvem i em sembla bé que li concedeixen, a ell i als altres presos en la seva situació, els beneficis que recull la llei".

Perquè la normativa vigent en matèria penitenciària recull com a principi general que els condemnats compleixin les penes el més a prop possible de casa seva, i un seguit d'alleujaments progressius de les situacions respectives, amb la concessió de graus atenuats de reclusió, tot i sempre amb l'objectiu fonamental d'aconseguir la reinserció dels delinqüents a la societat.

També aquests dies sorgia la notícia que el president Patxi López, en ús de les competències de política penitenciària finalment aconseguides per l'actual govern basc, facilitava l'alliberament dels membres d'ETA "penedits" que es troben malalts. I a això s'afegia el tràmit de les llibertats condicionals, des de l'Audiència Nacional, de Luis Astarloa i Jose Manuel Pérez de Nanclares, dos més dels que han renegat de la violència, que ja ha vien complert les tres quartes parts de les penes respectives i gaudien del "tercer grau", que permet passar el dia al carrer, i no tornar a la cel?la més que per dormir.

El mateix diari insinuava que López està movent-se, sobretot, per guanyar vots de cara a unes eleccions autonòmiques properes que no semblen ser-li gaire favorables, per la més que probable tornada dels grups de l'anomenada "esquerra abertzale" a la comtessa política, més que per les divergències amb els socis del PP, que s'han de marcar i ja es van marcant en precampanya.

Una transpolació del resultats dels comicis més recents, municipals i generals, situarian a Amaiur, Bildu, o Sortu ?si s'acaba legalitzant aquesta marca- com a tercera, o fins i tot segona força al parlament de Vitòria.

Robert Pastor
Periodista

Tanmateix, és quelcom generalment reconegut que ni les convocatòries per a l'àmbit local, o estatal, són equiparables entre elles, ni amb les autonòmiques. Encara menys amb aquestes, pel sistema confederal, que dóna els mateixos 25 representants a Àlaba (feu de PP i PSE-PSOE, alterrnativament, amb uns 250.000 votants) que a Guipúscoa (més de 600.000 electors, on domina l'extremisme

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH