Wert vol massificar les aules

|

José Ignacio Wert

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha plantejat als consellers d'Educació, en el si de la Conferència Sectorial extraordinària celebrada aquest dilluns, elevar fins a un 20 per cent el ràtio d'alumnes per aula en Primària i Secundària, com una de les mesures per fer front a la nova retallada de 3.000 milions d'euros en matèria educativa anunciat pel Govern.

Aquesta mesura, segons ha explicat el propi ministre, serà aprovada mitjançant Reial decret-Llei previsiblement divendres que ve en el Consell de Ministres, al costat d'un paquet d'altres cinc modificacions per fer front a la retallada en ensenyament no universitari. Així mateix, ha assenyalat que han d'engegar-se "al més aviat possible".

Concretament, Wert ha explicat que s'ha proposat una modificació dels ràtios d'alumnes previstos en la Llei Orgànica d'Educació (LLOI) per ampliar-los fins a un 20 per cent en Primària i Secundària. En aquest cas, el titular d'Educació ha assenyalat que aquesta mesura està vinculada a les circumstàncies d'excepció. Així, ha assenyalat que s'incrementarà l'excepcionalitat d'un rang del 10 per cent en els diferents nivells (25 alumnes en primària i 30 en secundària) fins al 20 per cent.

Una altra de les mesures afecta a les hores lectives del professorat. En aquest sentit, Educació proposa establir una part lectiva de la jornada setmanals del professorat de com a mínim 25 hores en Infantil i Primària i 20 hores en Secundària.

Igualment, el ministre ha proposat ajornar la implantació dels mòduls de 2.000 hores de Formació Professional fins al curs 2014-2015, així com suspendre l'obligatorietat d'oferir totes les opcions de Batxillerat i anul·lar la creació de nous complements retributius del professorat. Finalment, ha assenyalat que les baixes inferiors als deu dies lectius hauran de ser cobertes amb els propis recursos del centre i no per interins.

"Són mesures que, al nostre judici, i en general el de la majoria de les comunitats autònomes, no incideixen sobre la cobertura i la qualitat de l'educació i no afecten a l'equitat", ha subratllat Wert, després de presidir la Conferència Sectorial. Així mateix, ha assegurat que són mesures plantejades amb un "marcat caràcter de flexibilitat a les circumstàncies concretes de cadascuna de les comunitats".

Wert ha concretat que totes aquestes mesures, excepte la referida a les dues modalitats de Batxillerat, tenen caràcter conjuntural. Així mateix, ha insistit que tracta de "facilitar" a les comunitats aconseguir l'objectiu de dèficit marcat pel Govern central que, per 2012, s'estableix en l'1,5 per cent.

El ministre ha subratllat el caràcter "flexible" d'aquestes línies d'actuació, encara que ha recordat que l'objectiu de dèficit ha passat de ser una "opció" a convertir-se en una "obligació". També ha subratllat que no totes les comunitats parteixen de la mateixa situació, doncs, segons ha dit, mentre unes compten amb un dèficit del 7%, unes altres freguen ja l'1,5%.

També ha insistit que aquest reial decret és independent a la reforma educativa del Govern, però que estableix les "condicions necessàries" perquè els futurs canvis en el sistema es puguin dur a terme. "Cal posar fora de perill l'educació, els fonaments de la qual es trontollaven per la política anterior", ha postil·lat.

El ministre no descarta convocar la Taula Sectorial i ha reconegut que través d'aquestes normes, el Govern està demanant "un sacrifici als docents d'aquest país". "Estem en la millor disposició per parlar amb ells i agraïm aquest esforç", ha assenyalat, per afegir que són mesures "realistes, conmensuradas i no suposen un perjudici substancial ni indirecte a la qualitat de l'ensenyament".

Defensa que no hi ha acomiadaments

Sobre les crítiques de pèrdua de llocs de treball, el ministre ha defensat que es tracta de ser "eficients" i utilitzar els "recursos permanents", és a dir, els funcionaris, enfront de la contractació de personal interí. Al seu judici, la no contractació d'aquest personal no es pot quantificar en termes d'"acomiadaments", sinó de "no renovació de contractes".

Així, ha assenyalat que la no contractació de 100.000 interins es tradueix en un "estalvi" de la despesa pública "superior en més de 1.000 milions" a tot l'"estalvi" que es pretén amb aquestes sis mesures, més les que es van a plantejar en l'àmbit universitari. "Em resulta cridaner que el PSOE andalús anunciï que aquestes normes suposarien 15.000 interins menys en aquesta comunitat, la qual cosa està absolutament fora de la realitat", ha criticat.

Així mateix, ha indicat que els consellers que pensin que això suposa una "invasió de competències autonòmiques", com ha denunciat la basca, Isabel Celaá, "ja saben el camí". "Estem en un Estat de Dret i serà l'òrgan jurisdiccional el que ho determini", ha conclòs.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH