FUTBOL De GOM A GOM

Redacció Catalunyapress

Emoció a dolls. Es presenta un final de temporada ple d'emocions, el Barça, als tres títols aconseguits aquesta temporada està en disposició plena d'afeguir els tres que li resten, la qual cosa no vol dir que hagi d'aconseguir-los forçosament. Del que no hi ha dubte és que la temporada ha estat perfectament gestionada per Pep i el seu staff tècnic.

Malgrat les lesions el Barça arriba a aquesta recta final amb tantes o més possibilitats que els seus directes rivals, jo diria que més, com ho demostra la important retallada de punts que ha efectuat pel que fa al seu directe rival.

Fins i tot Figo manifesta que dóna gust veure jugar a aquest Barça. Ningú que sigui objectiu i entengui mínimament pot qüestionar qui és el millor jugant a autèntic futbol, sense faltes reiterades permeses per l'àrbitre de torn.

No obstant, la principal procupación del món futbolístic és el recent trasplantament de fetge efectuat a Abidal, la humanitat per sobre de tot i aquí no entren les rivalitats, com si fos un jugador del màxim rival.

Mentrestant podem felicitar-nos de poder gaudir de la millor lliga mundial, ni més ni menys que cinc clubs classificats en les semifinals de les màximes competicions europees, això dóna més valor, si cap, a les esplèndides consecucions assolides en els últims anys per part del FC Barcelona, que, amb Madrid, Athletic, València i AT Madrid es disputaran els importants ceptres futbolístics.

L'altra cara de la moneda la tenim en la regressió futbolística que segueix l'inoblidable i estimat Ronaldinho, quina llàstima! Amb el seu descomunal talent futbolístic que hagi perdut la il·lusió i el sacrifici que exigeix l'esport de màxim nivell, s'imaginen si hagués mantingut el nivell que tenia a les seus dues primeres i inoblidables temporades, al costat de Messi, Xavi, Iniesta ...? El Flamengo també vol lliurar-se d'ell i estan negociant, segons sembla, una sortida honrosa per a tots dos.

Balotelli, un altre talent futbolístic de màxima qualitat, també ha cansat al seu entrenador en el Manchester City. Mancini, qui diu reconèixer la seva vàlua futbolística, però que no l'alinearà més per les seves constants criaturades, quina diferència amb Rivaldo que als seus 40 encara segueix jugant de titular com a professional i marcant gols decisius encara que sigui en una lliga d'inferior nivell, tot un exemple de professionalitat.

I és que amb el talent només no és suficient. Fa falta una formació sòlida que faci madurar de forma responsable al jugador en la cultura de l'esforç i la mentalitat d'equip, tal com s'ha fet amb Messi. Lamela, que era un nen prodigi superdotat i que com Messi va ser a punt de fitxar pel Barça, ha tingut diverses trobades amb companys a la Roma de Luis Enrique i el seu rendiment està molt lluny de la seva capacitat. Sens dubte a La Masia se li hagués format i educat de forma molt més professional.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH