Fragas do Eume crema mentre creixen les crítiques a Feijoo

|

Incencio de Garrotxes do Eume

750 hectàrees de Fragas do Eume han cremat aquest cap de setmana a Galícia, un paratge sense igual a Europa, en un incendi que ha provocat gran revolada per la catàstrofe natural que suposa i per la falta de reacció de la Xunta de Galícia d'Alberto Núñez Feijoo.

L'incendi que ataca el cor de Fragas do Eume roman actiu i va arrasar 750 hectàrees, encara que segons ha confirmat a Europa Press la consellera de Medi Rural, Rosa Quintana, "no totes elles coincideixen" amb el parc natural. En declaracions de la titular d'aquest departament, el "perímetre de l'incendi està controlat".

Fragas do Eume va ser declarades parc natural en 1997 i està situat en el nord-oest de Galícia entre la costa de la ria de Ares i el cordal de la Serra da Loba en el municipi de Monfero, a la província de la Corunya. En total, tenen una superfície de 9.125 hectàrees de les quals 3.497 són garrotxa, 406,14 són massa d'aigua i la resta, pastures, matos i cultius.

A més, s'estén pel territori de cinc de les set parròquies que conformen el municipi de Monfero --Taboada, Queixeiro, Sant Fiz, O Val de Xestoso i l'Alt de Xestoso-- i també pels ajuntaments d'As Pontes, Cabanas, Pontedeume i A Capela, on aquest dissabte es va iniciar el focus. En aquest municipi, aquest diumenge també s'ha registrat un altre incendi forestal, fora del parc natural, que ha calcinat 30 hectàrees i que està controlat segons l'últim part de la Conselleria de Medi Rural.

Precisament, tots els alcaldes de la zona han estat en alerta des d'aquest dissabte, quan a les 15.16 hores es va declarar aquest foc forestal que ja va arrasar 750 hectàrees, 500 d'elles corresponents a muntanya arbrat i la resta a muntanya rasa. En total, ja han treballat per extingir aquest incendi tres tècnics, 18 agents forestals, 24 brigades, 14 motobombas, tres pales, set helicòpters i set avions, i van ser mobilitzats 286 efectius que formen part de la Unitat Militar d'Emergències (UME).

També va mobilitzar, encara que en aquest cas el diumenge i no el sabado, al president, Alberto Núñez Feijóo, qui ha recriminat l'acte "criminal" de calar foc al que és "el patrimoni més valuós que tenim". "Ara toca apagar, però sense perdre de vista que hi ha algú que crema", ha assenyalat el president autonòmic, que va estar acompanyat en aquesta jornada pel conseller de Medi ambient, Agustín Hernández, i Rosa Quintana.

De fet, Rosa Quintana, que també va acudir al terreny aquest dissabte, ha defensat, en declaracions a Europa Press, que els mitjans "són suficients", i ha cridat a la responsabilitat dels grups de l'oposició, ja que el "enemic és el foc".

Va respondre, d'aquesta manera, als grups de l'oposició que han criticat que la Xunta encara "no tingui desplegat el cent per cent" de la precampanya contra incendis malgrat la "sequera" i a les condicions meteorològiques que registra Galícia des del final d'aquest hivern i la primavera.

De fet, mentre que el líder del PSdeG, Pachi Vázquez, ha reclamat "mesures excepcionals" davant la situació de "altíssim risc" que viu Galícia; el diputat del BNG i candidat a la Presidència de la Xunta, Francisco Jorquera, ha retret que en les Garrotxes do Eume es veuen les "conseqüències de descurar en prevenció". Tots dos polítics van acudir a la zona afectada aquest diumenge per conèixer l'ocorregut.

No han estat les úniques reaccions polítiques a l'ocorregut i partits com a Esquerra Unida o la formació de Xosé Manuel Beiras, l'Encontro Irmandiño, també han arremès contra les "retallades" de la Xunta en matèria d'incendis i han demanat mesures i exigit responsabilitats.

Ecologistes demanen explicacions

Però l'incendi que ataca el parc natural atlàntic més singular d'Europa també ha provocat les crítiques de les associacions ecologistes i, en el cas de Greenpeace, ha arribat a demandar que s'"investigui en profunditat" tant per part de la Xunta com de la Fiscalia, demanant aclarir si pot tenir alguna relació aquest incendi amb la "proximitat d'una explotació minera la concessió de la qual a Picobello Andalucita", que va ser aprovada per la Xunta en 2010.

A més, també Amics da Terra, Adega i l'associació animalista Libera han lamentat les conseqüències per a la biodiversitat de la zona que pot implicar aquest incendi forestal, mentre que l'associació Ríos con Vida ha advertit, en declaracions a Europa Press, que la caiguda de cendres a la llera fluvial si es produeixen pluges pot provocar una "elevada mortandad" de peixos.

Aquesta "tragèdia", qualificada d'aquesta manera per ecologistes i dirigents polítics, les entitats i organitzacions, també ha reavivat les mobilitzacions socials i, aquest mateix dilluns, es constituirà la 'Plataforma en defensa de Fragas do Eume' a l'Ajuntament de Pontedeume amb l'objectiu de defensar aquest espai natural.

Els impulsors, tal com han explicat a Europa Press, criden a totes les persones "sensibles" amb el "desastre ecològic" derivat de l'incendi forestal. "Apel·lem a persones a títol individual, organitzacions polítiques, associacions ecologistes i ciutadanes, empreses i a tots els que se sentin sensibles davant aquesta catàstrofe natural", han indicat.

De nou les xarxes socials, que des d'aquest dissabte s'han fet ressò de l'ocorregut a Fragas do Eume, han servit perquè, sota l'etiqueta #sosfragasdoeume, es convoquessin mobilitzacions en totes les ciutats gallegues, que tindran lloc a partir de les 20.30 hores d'aquest dilluns. També ha estat creada una pàgina a Facebook que està oberta per a tots els usuaris i en la qual hi ha intercanvi d'informacions. A les concentracions ja s'ha sumat oficialment el BNG.

Valor únic a Europa

Fragas do Eume posseeixen un gran valor pel seu alt grau de naturalitat i biodiversitat, i acull 23 espècies d'arbres, entre les quals destaquen els roures, els castanyers, els bedolls, els alisos o els freixes. Quant a la fauna, existeixen 126 espècies de vertebrats i 103 aus. Entre els mamífers, hi ha llops, martes, gats montescos, senglars, cabirols, cérvols o daines.

A més, també té un alt interès històric-artístic, amb monuments com el Monestir de Monfero i el de Caaveiro, que el dissabte va haver de ser desallotjat davant la proximitat del foc. A més, aquest diumenge ha romàs vigilat i amb labors de refredament, segons les fonts consultades per Europa Press, per evitar conseqüències en aquest edifici que segons la tradició data del segle X encara que la primera prova documental és de 1154, 200 anys després de la qual es creu va ser la seva fundació com a monestir benedictino.

Sobre aquest monument, la Diputació de la Corunya, titular del monestir, ha assenyalat que "no va sofrir cap dany" com a conseqüència del foc, després d'acudir a realitzar una inspecció tècnica membres del Servei de Patrimoni.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH