El Barça compra el bitllet cap a Wembley al Bernabeu

Redacció Catalunyapress

Venim amb 11 nanos de la masia a jugar contra un equip que té nou Copes de Europa i 7 davanters boníssims i venim a competir. Aquestes van ser les paraules de Pep a la roda de premsa prèvia a les semifinals de Champions League que R. Madrid i Barça acaben de disputar a Madrid. I vaja si han competit! La "puntilla" l'ha posada Pep fent debutar el juvenil Sergi Roberto.

Els clubs han estat els mateixos que es van enfrontar a València a la final de Copa 2011. Però el desenvolupament del partit no ha estat el mateix. Avui el Barça ha dominat absolutament al llarg de tota la primera part, fins a arribar a una possessió d'escàndol (79% favorable al Barça).

Tot apuntava que els nois de la Masia venien disposats a escenificar un bel canto futbolístic. A mesura que avançaven els minuts, els blaugranes afinaven els instruments que els ha permès delectar-nos amb una preciosa òpera.

Sens dubte, tot ha variat ostensiblement respecte l'encontre de València. Tot, excepte el futbol del Madrid. O, millor podríem dir, "l'antifutbol". Durant els tres dels quatre clàssics de què hem gaudit, el futbol només l'ha practicat el Barça. Fidel sempre al seu estil de joc. Una filosofia futbolística molt brillant que tants bons resultats els està donant els últims anys. Tècnica, labor d'equip, sacrifici solidari... Fins al punt que el deu Déu barcelonista, també sap posar-se la roba de fer feina, a diferència d'altres que aspiren a deu però es queden en set.

Per contra, el Madrid ha jugat al límit. Entrades brusques de jugadors oscs que, malgrat el milions que han costat, practiquen el "patadón" en les dues accepcions del terme. El primer, entrades duríssimes que protestaven constantment; el segon, pilotada llarga per a què cavalqui Ronaldo. No combinen més de tres passis seguits. Paradoxal en un equip que té bons jugadors, però un mal entrenador, al qual li preocupa més especular amb el resultat que no pas jugar a futbol. Li preocupa més jugar "amb intensitat" (pànzer Pepe) que no la pràctica del joc net. Després li estranya que acabi els partits amb deu jugadors.

Aquesta és la filosofia de Mourinho, especulació futbolística. La va posar en pràctica al Porto, després al Chelsea, a continuació a l'Ínter i, finalment, al Madrid. Els seus jugadors són un clar reflex dels supòsits futbolístic d'aquest enamorat de traslladar el futbol a les sales de premsa. Aquest "senyor" (que no cavaller) s'ha dedicat més a fer "Mourinhades" i a convèncer la seva parròquia d'un victimisme il?luminat, en comptes d'exercir d'entrenador.

A l'inici de la segona part, el Barça ha desafinat il suo canto. Han perdut de vista la batuta del director d'orchestra Josep Guardiola. Els re sonaven do i a la inversa. Però ben aviat les coses es posarien a lloc. I no precisament per l'expulsió de "pànzer Pepe". Ha aparegut qui havia d'aparèixer. El que està trencant absolutament les estadístiques. El menut, però immens jugador, Messi ha sorgit quan ho havia de fer. I ha tornat a marcar les diferències.

El primer gol ha arribat d'una preciosa jugada d'Afellay i Messi ha rematat magistralment entre les cames de Casillas. El segon, una meravella. Messi se'l treu de la txistera. Jugada individual amb eslàlom inclòs. Se'n va d'un, se'n va d'un segon, d'un tercer i bat al porter merengue creuant-li la pilota al pal llarg.

La cara: el Barça que ha donat una nova lliçó de com s'ha de jugar a futbol, seguint els valors futbolístics de Pep. La creu: l'estratègia que inculca Mou als seus jugadors. La destrucció del joc i l'antifutbol.

Pep ha guanyat dins i fora dels terrenys. Com correspon a un senyor.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH