Messi o Mesala?

Redacció Catalunyapress

Com canvien els temps. En la meva infantesa, viscuda en plena dictadura, quan arribava la Setmana Santa els fills dels obrers, als que ens agradava el cinema, ens apropàvem a la sala fosca, sabent que aquests dies hi havia, com a norma d'obligat compliment, pel·lícules religioses o grans produccions "Peplums", nom encunyat per la crítica francesa i que es referia al peto de cuir o de malla que protegia la zona genital dels soldats romans.

I teníem el coneixement previ que la còpia del film, per exemple Ben-Hur, estaria feta pols, ratllada i amb algunes escenes "desaparegudes" pel pas dels rotllos per ves a saber quantes "Ossas" que era la meva marca de projector favorita, en els anys seixanta.

Però la màgia del cinema ens feia perdonar l'estat del material que el pobre projeccionista,enfocava al nostre cinema de barri al que acudíem per passar la tarda els que no anàvem de processó.

Anys més tard, amb la democràcia, els "Peplums" se'n van anar a la tele i més tard al video. Quina passada veure a Mesala! Interpretat en la segona producció de Ben-Hur -1959- per un actor irlandès, que com Orson Welles, va començar a la ràdio, fent serials. El seu nom: Stephen Boyd. En aquesta producció la Metro Goldwyn Mayer es jugava el seu present i futur. La televisió buidava els cinemes i la indústria havia d'apostar per l'espectacularitat i això ho va aconseguir William Wyller, el seu magnífic director, que va saber combinar l'espectacular -per exemple la carrera de quàdrigues- amb les escenes íntimes i aquí és on, davant els dubtes de la fluixa història d'amor de Judá i Esther al guió de Karl Tunberg, el mestre va trucar a l'escriptor Gore Vidal, que li va dir: "Perquè funcioni aquesta història, l'amor i desamor, per rebuig, serà entre els dos amics, el jueu i el romà". Com sabien quin peu calçava l'amic del rifle, li va tocar a Boyd mirar i tocar constantment a Heston en el seu retrobament.

La quantitat de vegades que amb Terenci Moix havíem parlat d'aquest tema a la ràdio de les Rambles.

Boyd es menjava amb patates fregides a Charlton en cada pla compartit, però al final un dels onze oscars de la pelicula va ser per a l'actor nord-americà i per a l'irlandès, que no va ser doblat en la carrera de quàdrigues i es va passar tota la pel·lícula portant llenties marrons (només un pot tenir els ulls blaus: el bo). El salari no li'l va poder pagar personalment Sam Zimbalist, el productor d'aquesta segona versió que va morir durant el rodatge d'un atac al cor.

En aquesta Setmana Santa em posaré Ben-Hur el dijous o el divendres perquè com deia al principi d'aquest article, els temps canvien i ara l'espectacle amb majúscules és el futbol. En aquest crecle màxim, els jugadors són els gladiadors del segle XXI. La carrera ha començat amb un empat entre Barça i Madrid. Però, abans i després de Setmana Santa, Messi i Cristiàano Guardiola i Mourinho s'enfrontaran... a propòsit, deures per a aquestes vacances: A quin jugador i entrenador donarien vostès el paper de Mesala?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH