Messi rescata una altra vegada al Barça (2-1)

|

Un gol de Messi a un quart d'hora del final ha donat la victòria al Barça enfront de l'Athletic (2-1) en un partit obert i difícil, amb moltes variants tàctiques, en el qual l'equip de Guardiola ha tingut respostes, amb la velocitat d'Alves i l'olfacte de Villa i Messi, a la pressió dels bascos. El triomf restableix els cinc punts d'avantatge sobre el Real Madrid, que ahir va guanyar al Levante.

En un altre partit d'alt voltatge, com sempre ocorre quan els blaugranes es mesuren al conjunt bilbaí, el Barça ha hagut d'emprar-se a fons per portar-se els tres punts i retrobar-se amb la victòria, després de les seves dues últimes ensopegades davant el Sporting i l'Arsenal.

Era la quarta vegada que Barcelona i Athletic es veien les cares aquesta temporada, però Guardiola encara tenia reservada Caparrós una sorpresa tàctica. El tècnic del conjunt blaugrana ha tret a Vila de la banda esquerra per col·locar-ho de davanter centre, ha desplaçat a Pedro al costat esquerrà, posat a Messi d'enganxi per darrere de tots dos i ha avançat a Alves fins a convertir-ho en extrem per banda dreta.

Això ha obligat al Barça a defensar moltes vegades solament amb tres enrere -Piqué, Sergio Busquets i Abidal- i a estrènyer molt a dalt des de l'inici per recuperar la pilota en la pressió i no fer sofrir a l'excés a la saga.

L'invent ha enxampat a l'Athletic a contrapie. I el conjunt blaugrana començava a allunyar tots els seus fantasmes als quatre minuts, quan Xavi ha llegit una ruptura per la banda d'Alves. El brasiler ha connectat amb Vila, que ha rematat a plaure per aconseguir l'1-0.

Alves, decisiu

El brasiler ha estat un punyal pel costat de Gabilondo durant tota la primera meitat i el Barça un equip ferit en el seu orgull amb ganes de fer pagar al conjunt bilbaí els seus dues últimes ensopegades davant el Sporting i l'Arsenal.

L'Athletic, en canvi, ha presentat un plantejament molt més ortodox, el que utilitza habitualment davant l'esquadra culé i que diu que al Barcelona se li ataca en Sant Mamés, però se li espera en el Camp Nou.

Caparrós ha disposat un onze amb Llorente com a única referència en punta, defensant amb les línies molt juntes, i fins i tot l'Athletic s'ha atrevit a pressionar en ocasions la sortida de pilota del rival. Així i tot, un parell d'aparicions de Llorente -una per centrar una pilota a Iturraspe i una altra per obligar a lluir-se a Pinto en una rematada de cap- han animat el partit.

El Barça, en canvi, fluixejava en els metres finals malgrat el clar domini que exercia del xoc. De fet, solament Vila, en una vaselina molt semblava a la qual va acabar en gol en el Molinón i que aquesta vegada es va estavellar en el travesser, va posar en veritables dificultats a Iraizoz durant aquesta primera meitat.

El guió del partit ha canviat a l'inici de la represa, quan Busquets ha volgut solucionar un error en la passada d'Abidal i ha comès un absurd penal sobre Llorente. Iraola ha enganyat a Pinto, avui substitut del lesionat Valdés, i l'Athletic ha igualat el partit quan encara quedava tota la segona meitat per jugar-se.

El conjunt bilbaí ha vist al Barça tocat, i ha anat a buscar-li a dalt, però solament va ser un arreón, uns minuts d'excitació visitant en els quals l'assistent ha truncat una contra de l'Athletic per una inexistent anés de joc de Toquero. No obstant això, la jugada polèmica de la trobada arribaria poc després, quan Ramírez Domínguez es va menjar un clar penal de Javi Martínez sobre Messi, després d'un meravellós eslalon del crack argentí.

Guardiola, que havia protestat amb vehemència la decisió arbitral, ha assegut llavors a Mascherano, donant entrada a Maxwell i recuperant el dibuix original. Els blaugranes, liderats per un Iniesta espectacular, s'han anat directament a per el partit i l'Athletic ha hagut de recular per intentar conservar l'empat. Al final una altra vegada Messi ha sorgit per rescatar al Barça en rematar en el primer pal una altra assistència d'Alves mancant una cambra d'hora per al final.

L'argentí, que fins a la jugada del penal no assenyalat havia estat més apagat de l'habitual, s'ha animat amb el gol i a punt ha estat de marcar un altre en la recta final del partit, quan l'equip, amb el marcador a favor, va poder jugar a plaure.

BARCELONA 2 - ATHLETIC CLUB 1
Barcelona: Pinto; Dani Alves, Piqué, Sergio Busquets, Abidal, Mascherano (Maxwell, min.65), Xavi, Iniesta, Messi, Vila (Keita, min.84) i Pedro (Afellay, min.90+2).

Ahtletic Club: Iraizoz, Iraola, Ekiza, Amorebieta, Koikili, Susaeta (David López, min.84), Javi Martínez, Gurpegi, Gabilondo (Munianin, min.71), Iturraspe (Toquero, min.46) i Llorente.

Gols: 1-0: Vila, min.4. 1-1: Iraola (p), min.50. 2-1: Messi, min.77.

Àrbitre: Ramírez Domínguez (Col·legi andalús). Va mostrar targeta groga a Koikili (min.24), Iraola (min.32), Alves (min.36), Sergio Busquets (min.49), Piqué (min.52) i Guerpegui (min.90+2).

Incidències: Partit de la vintè quarta jornada de Lliga de Primera Divisió disputat en el Camp Nou davant 83.533 espectadors. Les seccions del Barcelona bàsquet, futbol sala i hoquei patinis han aprofitat la trobada per oferir a l'afició els seus últims títols, sengles Copes del Rei, i una Copa Continental,

respectivament.

Equips: Barcelona
Equips: Athletic
La notícia en altres webs
?webs en espanyol
?en altres idiomes
Un empat i una derrota consecutius són massa partits sense guanyar per a un equip rècord i per a un jugador únic. A Messi li van haver de xiular les orelles perquè la seva resposta a la crítica va ser estupenda. Des de l'esforç col·lectiu i la figura de l'argentí, el Barça va aixecar una jornada molt complicada i temuda pel barcelonisme. Als mals resultats s'afegia la pressió del Madrid i notícies tan sorprenents com la lesió de Valdés, el brou de cultiu per a l'habitual tragèdia culé. El triomf s'imposava en el Camp Nou com un acte de fe.

I si els blaugrana van cantar victòria va ser pels arravataments d'Alves, l'oportunisme de Vila, la clarividència de Xavi i pel talent de Messi, competitiu per naturalesa. L'equip ha perdut finura, toc, precisió i ja sap que el seu futbol sincronitzat depèn de la velocitat i de l'espai. Al Barça li falta un metre, arriba un segon tard a la jugada, rellisca Pedro, els àrbitres ja no sempre xiulen a favor i els rivals són gegants. Ahir l'Athletic va ser físic, agressiu i ambiciós. Poques vegades s'hi havia va veure un partit tan obert.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH