"No permetrem que es deteriori la relació metge-pacient"

|

X. Prera.- Educació i sanitat. Sanitat i educació. Són els dos sectors dels que està apareixent més contestació a les retallades anunciades pel Govern de CiU. En l'àmbit sanitari, una de les veus més autoritzades per tractar la qüestió és el secretari general de Metges de Catalunya, Antoni Gallego.

Els darrers dies s'ha filtrat part del contingut d'un manifest signat per més de 2.000 metges que alerten del deteriorament de la sanitat pública si la tisora, com sembla que passarà, els afecta de ple.

--Malgrat que no és un manifest que hagi nascut del propi sindicat, les demandes, pel que s'ha filtrat, coincideixen en bona mesura amb el que s'expressa al web de Metges de Catalunya. Què li demanen al Conseller Boi Ruiz?
--El manifest que ara surt a la llum i als mitjans és el que està al cor dels metges fa bastant temps. Una vegada més, les informacions que ens han arribat aquests dos primers mesos de legislatura no són bones, el que ha provocat la redacció del manifest. El que hem de tenir claríssim és que els metges estan pensant en el problema, i que ja abans han estat greument perjudicats per la retallada del 5% salarial de l'any 2010.

Si ara es torna a parlar de retallades i d'infrafinançament, el sindicat vol saber com es farà. I el nostre missatge és clar: no estem disposats a baixar el nivell de la qualitat assistencial que s'ofereix.

--Sembla, però, que el Govern i el conseller estan disposats a aplicar una retallada prou important...
--El que cal fer, i és el que hem demanat al Govern, és que especifiqui clarament què vol fer, i a través de quins conceptes i partides volen aplicar la retallada. Perquè no és el mateix treure-ho d'un lloc que d'un altre. Els 10.000 milions d'euros que val la sanitat pública no venen tots del binomi metge-pacient, hi ha més coses al voltant de la taula amb la que treballem. Això passa per retallar estructura burocràtica, no fer despesa que no sigui estrictament necessària, fer un plantejament sobre els projectes polítics que s'han de tirar endavant i que no són necessaris però que es poden ajornar perquè no són un problema.

--De quins projectes parla, per exemple?
--El Conseller ha anunciat l'aturada de construcció de nous edificis. Cal veure quins hospitals són, i és una qüestió que ens preocupa però en un segon pla. El primer és el deteriorament de la relació metge-pacient, que no deixarem que passi.

--El que diu no casa massa amb la reducció de facultatius de guàrdia a Bellvitge, com ja ha ocorregut i vostès han denunciat.
--Aquesta és una de les parts que s'hauria d'haver planificat amb nosaltres i no s'ha fet.

--Vostès denuncien que el punt de partida ja no és bo?
--El punt de partida és alarmant.

--Fins ara quin ha estat el nivell de comunicació entre el sindicat i el conseller?
--La comunicació que correspon a un inici de legislatura. Ens vam reunir amb el senyor Ruiz al poc de ser nomenat, i el compromís que va adquirir és que el metge no quedi aliè al treball que ell i el seu equip han de realitzar per elaborar els pressupostos. Ara cal veure com aquesta promesa passa al terreny pràctic. No li convé oblidar-se del que ens ha dit.

Si hem de participar en la gestió clínica, hem de saber exactament què planteja el senyor Ruiz.

--De quina manera voldrien participar vostès en les decisions de la Conselleria?
--Fa molts anys, cada vegada que es planteja una retallada en la despesa o un avenç mèdic, afecta al metge i és el metge el que l'implementa. Per exemple, abans per determinades operacions s'havia d'estar una sèrie de dies a l'hospital, i ara en un matí es fa. És gràcies als avenços tecnològics. El que demanem és estar present no només en la relació amb el pacient sinó a l'hora de traslladar això als números. És la nostra eterna lluita.

--Com a punt de partida consideren perillós que el conseller vingui del món de la patronal sanitària?
--És un fet, i la visió que fins ara s'està transportant als mitjans de comunicació és única i purament economicista.

--És a dir, creu que el missatge que es dona des del Departament és que cal anar buscant una mutua?
--És el missatge que ens envien. El treballador del sector públic està donant la mateixa qualitat, o inclús superior, que els de l'hospital privat. Les grans notícies a la premsa que tenen a veure amb avenços habitualment estan relacionats amb institucions públiques. Amb això li vull dir que no hi ha res a envejar en l'apartat de la qualitat.

--Es pot fer més amb menys?
--Aquesta és una frase que s'ensenya a totes les escoles d'economia ?ESADE, IESE...-. Bé, digui'ns com fer-ho, qui ho fem i en quina mesura la cartera de serveis es veu deteriorada o incòlume.

Hi ha indicadors perillosos. Hi ha hagut gerents que han tirat pel dret, s'han endut les bombes d'insulina i les han hagut de tornar a portar corrent perquè era una aberració. Amb les grans famílies, el conseller haurà de vigilar com s'interpreten les seves ordres.

--Ja ho hem tractat per sobre, però un altre dels aspectes polèmics és l'aturada en la construcció i millora de determinats hospitals i centres de salut. Tenen algun estudi sobre aquells centres que consideren prioritaris?
--Aquesta és una qüestió que està en l'ordre de planificació del Servei Català de la Salut i sobre la que encara és prematur pronunciar-s'hi. Segurament comparant el Pla Estratègic de l'any anterior i el que s'executi podrem veure si realment s'acompleixen els criteris de prioritat als que es refereix.

--Alguna prioritat tindran. Nosaltres ens hem fixat aquests dies en l'hospital de Viladecans, per la quantitat de persones a les que afectarien ?unes 200.000-.
--Això és el que li demanem a l'equip de Ruiz, que faci un estudi de viabilitat i prioritat. A la zona del Baix Llobregat el nombre d'hospitals que s'han aprovat determina una redistribució dels càrrecs assistencials, i segurament aquí hi ha moltes qüestions a tractar que corresponen més a les gerències d'aquest àmbit, però sobretot ens hem de fixar en el Pla Estratègic de l'Institut Català de la Salut, que és el que ha de definir totes aquestes qüestions presents i futures.

--La que he de treure és que veu elements perillosos però dona un marge de temps al Departament?
--No hi ha hagut temps de fer moltes de les coses que estan anunciant dia rere dia. Encara estan en l'etapa del 'cal fer', i el que demanem ja és passarconclusió al 'què fem' i 'com ho fem'. Els professionals volem participar, perquè no hi ha cap mesura de les que vol posar en marxa que no afecti als metges. I jo li repeteixo, no posarem ni deixarem que es posi la qualitat en dubte.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH