Perquè votaré a Jordi Hereu a les primàries

Redacció Catalunyapress

Després d'escoltar als dos candidats a les primàries del PSC de Barcelona i després d'haver seguit els arguments d'ambdues candidatures he acabat per decidir el meu vot.

Apostaré per Jordi Hereu, per diversos motius, però els principals surten especialment de la candidatura de Montserrat Tura.


L'argument de les enquestes i les opcions electorals

L'argument de les enquestes i "els sensors socials" que les coses no anaven bé és una cosa que comparteixo. No solament ho comparteixo, sinó que faig un aclariment bastant seriós. Sóc l'únic membre del PSC que en un òrgan de direcció li ha dit, dintre del termini i en la forma escaient, a Jordi Hereu que no es presentés. Cap altre membre del meu partit en cap altre òrgan de direcció li ha dit això a Jordi Hereu a la cara. Ni en l'executiva nacional ni en cap costat. Jo sí que l'hi he dit en l'executiva de la federació de Barcelona.

Pot ser que resulti paradoxal veure que algú que li ha dit a Jordi Hereu que no es present recolzi ara la seva candidatura. I això vull explicar-ho.

Jo vull un candidat que pugui guanyar les eleccions. Montserrat es va presentar fa un mes com una alternativa amb la intenció que podia guanyar les eleccions. Les enquestes li donaven millors resultats que a Jordi Hereu. És cert, encara que amb matisos molt profunds que posen molt en l'aire el que diuen les enquestes, Tura partia amb millors possibilitats teòriques que Jordi Hereu. Però com tot, en política no estem davant unes fotos, sinó davant una pel·lícula, i el fet és que Montserrat durant la campanya no ha aconseguit desenganxar, mentre que Jordi Hereu s'ha desenganxat de part d'aquesta imatge danyada i ha tret més arpa i més capacitat de convenciment que la seva rival.

Les enquestes ens deien també altres coses, ni Hereu, ni Tura guanyaven a Trias, només el candidat que reaccionés a més podria guanyar a Trias, Hereu ha d'escalar més camí que Tura, però Tura no pot guanyar només amb l'estirada de la frescor. I Montserrat ha fallat en aquesta campanya. És clar que ella no pot recórrer el camí que li falta per recuperar terreny, almenys Hereu està "en marxa".

Avui la foto és més favorable a Hereu que fa un mes i que durant les enquestes, avui la foto és més desfavorable a Montserrat. Encara amb "els peros" que han d'assumir-se en les enquestes.

Jordi és el que ha tingut evolució i projecció més favorables, i és qui ha anat de menys a més, Tura no ha sabut aprofitar les primàries per créixer-se i això electoralment és important ja que sortim de perdedors i hem de recuperar terreny.


Els eixos de les propostes i el rerefons dels missatges que es fan arribar

Si volem guanyar les eleccions, hem de veure també que tipus de missatges sabem fer arribar. En aquestes primàries les principals idees de Montserrat han estat febles. Ho sento, ho haig de dir així.

Per posar exemples, presentar el Túnel d'Horta com a proposta és tenir molt poca sensibilitat pel partit en Horta-Guinardó i amb els votants d'aquest territori. És una infrastructura no demandada, que té el seu rebuig social i amb la qual fins i tot jo mateix, fan fins a la sacietat dels túnels ferroviaris, tinc els meus dubtes. És possible que sigui necessari però crec que posar el focus en aquesta proposta llevarà més vots que una altra cosa. El de presentar la T-Any quan la T-Trimestre està infrautilitzada, tirar de crear una agència per rehabilitar habitatge que ja existeix o dins de la mateixa proposta del túnel d'Horta que sigui Tabasa la que reinverteixi en obra pública quan ja ho fa, mostra que a més desconeix al que vol presentar-se.

Un altre aspecte és el tema de la seguretat. Montserrat parla com exconsellera d'interior no com una futura alcaldable, mentre Hereu no necessita en un debat mostrar el seu tarannà de "Starky i Hutch" i simplement recorda que ell també ha estat regidor de seguretat i que ha ampliat de 3.000 a 4.000 guàrdies urbans en aquest mandat, Montserrat es recrea en el tema de la seguretat simplement prometent "més mà dura". Com si per pura voluntat política els jutges anessin a exercir amb més duresa als reincidents o els Mossos i Guàrdies Urbans es multipliquessin en la seva capacitat de prevenir la delinqüència. El discurs de la seguretat que mostra Tura és massa semblança al de Trias o al de Fernández-Díaz, i encara que el votant del PSC desencantat vol que tinguem mà dura amb els delinqüents no vol el discurs fàcil de polis i lladres de la dreta. Per aquesta via prefereixo algú que em pugui presentar mesures repressives (més Guàrdia Urbana, ordenances, etc..) però també i alhora preventives (gentrificar barris, obrir-los, invertir en polítiques socials, etc..) una cosa que sí fa Jordi Hereu i permet contactar amb el votant d'esquerres. I sobretot no vendre l'espai ideològic i deixar-se devorar el terreny del llenguatge per la dreta (tal com ens va passar a les autonòmiques). Intentant semblar-nos a Trias en el tema de la seguretat no guanyarem eleccions.

Mentrestant Jordi ha parlat més de Barcelona, ha defensat la gestió i la solvència de l'ajuntament de Barcelona. Segurament tard, però ha reaccionat i quan té l'espai per defensar-se ho fa molt bé. No necessita presentar idees estrelles. Prefereixo el discurs de Jordi de lluitar contra la crisi, mentre Montserrat juga a les grans idees, Jordi està parlant més del que ens preocupa als barcelonins, la crisi i la capacitat de la ciutat per afrontar-la, per poder fer el que li toca i tirar un cable als que estan pitjor.


Barcelona dels barcelonins o Barcelona per al món

Encara que Jordi té molt clar que Barcelona juga en la lliga de les grans ciutats sobretot ha posat molta èmfasi en què s'actua localment. Montserrat s'ha centrat molt en "la capitalitat" i a col·locar BCN al món. Una cosa que no acaba de connectar amb "la síndrome Poble Espanyol" que tenim el barceloní mitjà. Els barcelonins sabem que el turisme, la promoció internacional, etc... és molt important i positiva per a la ciutat, una cosa que ha de continuar, però estem cansats que es mostri tanta èmfasi en aquest aspecte. Sofrim una ciutat que de vegades pensem que té més de "ciutat per al turisme" que per als ciutadans, i encara que sabem que sense aquest turisme i sense aquesta promoció internacional Barcelona seria una ciutat de tercera en un racó del mediterrani, volem que s'acordin una mica de nosaltres. Això no s'ho he vist a Montserrat i s'ho he vist més a Jordi. Jordi és més proper a aquesta sensibilitat i crec que és el que ens ajudaria a recuperar votants. O com a mínim a no seguir expulsant-los alegrement.


La improvisació es paga a les urnes

Si Xavier Trias té una oportunitat de guanyar les eleccions no és per les seves propostes (còpies bastes de les d'Hereu o simplement coses bastant inviables), ni per la seva capacitat de lideratge, sinó per la constància i la tenacitat. És l'únic candidat de CiU que ha assumit estar en l'oposició durant 2 mandats. El fet és que CiU ha entès la lliçó que un candidat a alcalde de Barcelona no s'improvisa, que per molt que es presentin estrelles (Roca, Culell) no es guanyen les eleccions.

Vull recordar això perquè torno gairebé al principi. Jo li vaig dir a Jordi Hereu en un òrgan de direcció del PSC que potser era millor buscar un altre candidat. Però l'hi vaig dir fa ja mesos, i quan parlava d'un altre candidat pensava no en noms concrets però sí en un perfil d'algú amb experiència a l'ajuntament de Barcelona, vinculat al projecte municipal i que realment conegués la ciutat. No en un candidat improvisat.

Montserrat Tura segurament sigui una de les millors polítiques que tenim en el PSC, algú que espero que tingui un futur brillant. Però ni la millor de les polítiques del PSC pot ser una bona candidata a alcalde d'una forma tan improvisada. Els ciutadans de Barcelona no ens ho perdonarien, ens farien pagar com li han fet pagar a CiU durant anys, en presentar candidats estrella sense vinculació al projecte municipal de Barcelona.

Montserrat és una gran política però el seu discurs ha estat més centrat en la renovació del partit i en el futur del PSC que en el que pot fer per la ciutat. I aquí no estem dirimint el futur primer secretari del PSC sinó qui és el millor candidat a alcalde.

Per això la meva aposta és per Jordi Hereu i pel projecte que ell encarna, el que pot sumar fins i tot a Montserrat Tura i en el qual fins i tot veus crítiques com la meva es permeten ser escoltades, el que crec que entre els candidats a primàries millors opcions electorals pot tenir i també qui més s'aproxima al que penso que ha de ser el projecte del PSC per a Barcelona.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH