'Aquest és un llibre molest per a la cúpula del PP'

|

X. Prera.- Periodista, politòleg i expolític, Antonio Martín Beaumont és una de les persones a les que cal llegir per saber què passa al PP. Va ser president de Nuevas Generaciones i diputat per Castella i Lleó als anys 80. Després de deixar la política, va crear El Semanal Digital, del que és director, col·labora amb diversos mitjans de comunicació i ara treu un llibre sobre una de les figures claus del marianisme: María Dolores de Cospedal, 'La reina de la Torre de Marfil'.

--Què trobarà la gent que compri el llibre?
--Una biografia de María Dolores de Cospedal, secretària general del Partit Popular, que no és molt donada a explicar assumptes particulars i, per tant, és desconeguda per a l'opinió pública en l'àmbit més humà. I, entrellaçada amb la seva vida, el lector trobarà la història del marianisme, aquest PP que va prendre el poder de Gènova després del Congrés de València del 2008

--Es pot considerar a De Cospedal una persona important en el corpus ideològic de Rajoy o és simplement una apagafocs a nivell polític?
--És una barreja. Penso que és una persona molt semblant a Mariano Rajoy en molts aspectes, pel que s'ha convertit en bàsica en el seu organigrama i en la construcció de l'alternativa. No obstant això, a nivell intern és una apagafocs perquè és la secretària general del seu partit, i és la seva funció: mantenir unides les files del partit.

--Com s'ha cuinat el llibre?
--Va ser l'editorial 'Libros libres' la que em va comentar que seria interessant fer un llibre sobre De Cospedal perquè, entre altres coses, és una dona molt desconeguda i interessant per al públic en aquests moments. M'ho van encarregar a mi, probablement, pel coneixement que tinc del PP, perquè porto molts anys fent informació sobre aquest partit.

Dit això, no és un llibre que compti amb el consentiment de la cúpula del carrer Gènova ni de la senyora María Dolores de Cospedal. De fet, crec que és un llibre molest per al PP.

--Com definiria a la protagonista del llibre en tres o quatre paraules?
--Molt treballadora i rigorosa.

--En un àmbit ja més purament polític, com es podria veure afectat el seu lideratge dins del partit si no guanya les eleccions a Castella-la Manxa?
--Penso que De Cospedal, a més de mantenir-se com a secretària general del PP, té una altra gran tasca: ser presidenta de Castella-la Manxa. És a dir, canviar la tendència dels últims 30 anys, en els que el PSOE ha estat hegemònic en aquest territori. En bona mesura, el canvi autonòmic que vol el PP i que necessita Rajoy en aquestes eleccions comença per María Dolores de Cospedal. Per tant, ella hauria de guanyar en la seva comunitat perquè si no ho fa, malgrat ser una política jove i que pot reflotar, seria una garrotada molt dura per a ella.

--On veu Rajoy en any i mig?
--Totes les enquestes diuen que a La Moncloa, per tant, el veig com la majoria dels espanyols, com a President del Govern.

--¿Com és el marianisme, que vostè descriu al llibre?
--Crec que la seva principal virtut és que, després de les eleccions de 2008, el PP estava organitzat per ser la lleial oposició durant molts anys, i ha aconseguit canviar aquesta tendència. El marianisme ha apropat al PP a la gent del carrer, a la gent que dóna les majories. Per tant, el partit liderat per Rajoy i De Cospedal, s'ha convertit en alternativa de poder.

--Se l'ha criticat ser alternativa de govern sense massa propostes...
--Això sempre es diu de les alternatives, però crec que a un espanyol que li preguntin ara mateix les diferències entre Zapatero i Rajoy les té prou clares. I sap perfectament el que farà el PP si governa, entre altres coses perquè no és un partit estrany: mana en diferents autonomies i va manar vuit anys a l'Estat.

--Ha comentat que el més destacat del marianisme seria el seu acostament a la ciutadania. Què és el pitjor?
--El fet de ser gent molt jove. Van arribar al poder després d'un Congrés en 2008, i s'ha hagut d'anar configurant a partir dels seus propis encerts i errors. Però el cert és que les urnes li han anat donant la raó, perquè el PP va guanyar a Galícia, a les europees, va aconseguir un canvi històric amb el PSE al País Basc i va obtenir un resultat magnífic a Catalunya.

--Per acabar, una pregunta més personal. Com li va amb El Semanal Digital?
--Molt bé. El Semanal Digital està ple de lectors i no ens podem queixar. Ens acompanya el més important que pot tenir algú que es dedica al periodisme.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH