Álex

Redacció Catalunyapress

M'encanta Alex de la Iglesia. No tinc el gust de conèixer-lo, perquè el seu "Dia de la Bèstia" és bon refugi quan camino mig desorientat, equiparable a altres DVD que guardo entre les meves coses de valor i que em sembla una joia.

Des d'ahir l'adoro més perquè la lucidesa del seu discurs durant la cerimònia dels Goya em va fer posar-me d'empeus i aplaudir com si hagués ocupat un seient al Teatro Real; alguna cosa impossible per a mi per moltes raons: no tinc notorietat per ser convidat, no tinc fons d'armari per a la cosa del "glamur" que és assumpte estrany que serveix per anar als premis o per vendre hamburgueses i no suportaria, sense fumar, les hores que van aguantar els presents.

La història de la humanitat aquesta plena de moments on un descobriment deixa a la cuneta a un grup de persones que es dedicaven a una feina concreta: la impremta, la bombeta i l'automòbil, entre d'altres, van enviar a fer punyetes als frares que copiaven manuscrits, als fabricants de veles i als cotxes de cavalls. Internet és una oportunitat de negoci, així ho ha vist Álex, en lloc d'un enemic contra el que és inútil qualsevol resistència.

Mentre Álex explicava això, a la Gran Bretanya lliuraven tots els premis imaginablesal "Discurs del rei" un tros de pel·lícula que, per molt pirata que s'obstini, recaptarà un porró de diners al món sencer per una sola raó: és una obra d'art sublim.

Dues coses em van encantar de la cerimònia 'goyesca', el discurs savi d'Alex i la careta de vídua que va posar la Ministra de Cultura que pensaria, dic jo, que si desapareixen les subvencions i la xarxa segueix cavalcant lliure, com faig jo per viure de "mentides i grosses".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH