'La clau és ser agosarat informativament, però prudent a nivell empresarial'

|

X. Prera.- El setmanari El Triangle ha arribat recentment al seu número 1.000. El seu director, Jaume Reixach, és un optimista: en un moment de crisi on qui més qui menys es replega, ell aposta per la diversificació per continuar oferint continguts 'canyeros' i interpretatius a la societat. Ens ho explica.

--1.000 números, que es diu aviat. En què es queda del passat i com encaren el futur?
--El Triangle és una història que va començar fa 21 anys com una revista satírica i d'investigació periodística de 12 pàgines, i en l'actualitat en fem una de 56 pàgines a tot color, però mantenint el nostre símbol ?el periodisme d'investigació-. Ara també donem molta opinió progressista i d'esquerres, i també hem aconseguit dur a terme una ampliació molt important del nostre àmbit geogràfic: vam començar només a Catalunya i ara tenim presència i delegacions a tots els territoris de parla catalana: Andorra, Perpinyà, País Valencià, Balears, la Franja de Ponent o Occitània, on fem una pàgina setmanal en aquesta llengua.

També hem obert delegacions a molts països arreu del món. Estem als Estats Units, Mèxic, Bolívia, el Magreb, Brussel?les, Itàlia o Portugal.

--Com s'aconsegueix aquesta ampliació internacional en un moment en què el periodisme passa per una de les seves pitjors crisis?
--Creiem que una revista setmanal en paper té la seva viabilitat econòmica si no s'estira més el braç que la màniga. Som 'canyeros' i agosarats informativament, però molt prudents des del punt de vista empresarial.

I a més és clau diversificar. Tenim un diari a la xarxa (www.eltriangle.eu) que està tenint molta acceptació, i tenim altres projectes immediats: en les pròximes setmanes espero començar ja amb les emissions d'una ràdio online (El Triangle Ràdio) i també una divisió de llibres. Això ens converteix en un grup petit però potent i multimèdia.

--La clau sembla diversificar en un moment en què allò imprès perd terreny respecte a tot allò digital.
--Això és evident. Els que escrivim per l'edició impresa som hereus d'un invent del segle XV, que és la impremta de Gutenberg. Des de llavors altres mitjans nous han permès la comunicació de masses: la ràdio, la televisió, Internet i ara els telèfons mòbils. Nosaltres som hereus de Gutenberg però hem anat evolucionant amb l'únic fi de servir la nostra investigació o opinió. En definitiva, som periodistes que creem continguts, i el que és important és que aquests arribin al màxim d'audiència que sigui possible a través de diferents canals, als que cal anar adaptant-se.

--Hi ha molta discussió al voltant de la irrupció d'Internet. Creu que la informació política i, per tant, la política i els centres de decisió estan ara més a prop de la ciutadania?
--Crec que Internet i les xarxes socials tenen un problema: en la mesura en què tothom pot dir la seva, de vegades és difícil triar qui informa correctament. Nosaltres som un grup de periodistes professionals i tenim molt clar que la nostra feina és investigar i donar les claus del perquè passen les coses. Després ho expliquem amb els mitjans al nostre abast.

Amb tots els respectes per Internet i les xarxes socials, una cosa és la comunicació entre persones i amics i l'altra la feina d'uns professionals que la posen en plataformes tecnològiques perquè la gent tingui les claus del que passa al món i treure les seves pròpies conclusions. La nostra feina, no ho hem d'oblidar, és no només explicar el 'què, qui, com i quan' sinó també i sobretot el 'perquè' de les coses, i ens hem d'ocupar d'això. Vivim en un món multipolar i interconnectat, en què tot té a veure amb tot, l'economia amb el medi ambient, aquest amb la política, etc. En aquest sentit, hem de fer un periodisme molt interpretatiu, que serveixi per pensar. I amb les xarxes socials hi ha molt soroll, tinc els meus dubtes.

--I per acabar, que vostès fan un periodisme, en les seves paraules, 'canyero', està a la vista, i l'últim exemple és la seva darrera editorial a la versió online (Artur Mas no dóna la talla de President de la Generalitat). Tant malament el veu?
--Respecte al Govern, és molt circumstancial, perquè hi ha uns determinants terribles: tota Europa està ofegada de deute, i el mínim Estat del Benestar que hem construït en les últimes dècades no el podem mantenir. En aquest context el Govern, per si mateix, no podrà resoldre res, i som la societat ?joves, treballadors, empresaris, etc- els que estem al peu de les trinxeres, perquè es vol liquidar l'Estat del Benestar. Llavors hem de fer dues coses: defensar-nos d'aquestes retallades i deixar un món millor als nostres fills, que és el que hem rebut dels nostres pares.

--I que ha vist en el President Mas per treure unes conclusions tant dures en tant poc temps?
--Bé, aquest dimecres hi va haver una sessió al Parlament en què els grups de l'oposició van treure més o menys les mateixes conclusions. Mas sabia des de fa més d'un any, i així ho deien totes les enquestes. És estrany i reprovable que en aquests mesos no hagi tingut temps de seleccionar curosament els que havien de ser els seus consellers, fer una reorganització de l'organigrama de la Generalitat o estudiar mesures clau especialment en l'àmbit econòmic.

El que hem vist en les primeres setmanes de Govern ?consellers nomenats d'un dia per l'altre, nomenaments anunciats que no es produeixen, l'assumpte dels 80 km/h, etc- dóna una sensació d'immaduresa, com si els hagués tocat el Govern de la Generalitat per loteria, quan tothom ja sabia que el relleu era un fet.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH