L'Hospitalet com a exemple del canvi de model productiu

|

CatalunyaPress.- Amb els números a la ma, L'Hospitalet ha entès el que des de l'inici de la crisi econòmica s'ha predicat tant i tant: el canvi de model productiu. La ciutat té previst crear ?ja ho està fent- més de 35.000 llocs de treball vinculats a sectors de valor afegit.

L'alcaldessa de la que és la segona ciutat de Catalunya, Núria Marín, va desgranar el seu full de ruta durant la seva visita al Fórum Europa. Es va referir al model de ciutat, que passa per aprofitar la infraestructura que s'ha construït els darrers anys per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i reduir l'atur.

La recepta la va exposar Marín amb un símil tecnològic: "Com al Facebook, vam decidir fer un perfil, ara el que toca és trobar als amics i introduir contingut de qualitat". S'és conscient que l'època de les grans inversions en urbanisme ja ha passat, i que ara cal treballar per dotar de més i millors serveis als barris, en especial als de nova creació, que són els que aglutinen a bona part d'aquestes empreses que pensen en l'Hospitalet com a punt de partida.

Llocs de treball

Un d'ells és el Districte Econòmic de la Gran Via i la plaça Europa, un gegant de dos milions de metres quadrats plens d'edificis preparats per rebre empreses. Segons va informar Marín, el 50% dels edificis empresarials ja estan plens, el que va celebrar malgrat que "sense la crisi estaríem parlant d'un percentatge molt més elevat".

Els càlculs de l'Ajuntament passen per la creació de més de 30.000 llocs de treball a la zona, entre directes i indirectes. I és que malgrat que no han estat pocs els que han dit que la implantació de grans empreses perjudicaria les petites i mitjanes, Marín veu una oportunitat. De fet, hi ha programes municipals que tenen com a objectiu "crear sinèrgies" entre aquest dos tipus d'empreses per fer-les compatibles.

L'altre gran projecte és BiopoL'H, un projecte que tiren endavant conjuntament l'Ajuntament, l'Associació d'Empresaris de l'Hospitalet i el Baix Llobregat i els sindicats CCOO i UGT, que pretén ocupar a entre 4.000 i 6.000 persones entorn als hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals en l'àmbit de la recerca biomèdica, en el que Catalunya és puntera.

La clau de l'àrea metropolitana

Marín va posar aquesta iniciativa com a exemple del que han de ser les relacions entre els municipis que integren l'àrea metropolitana, inclusa Barcelona. "Hem d'aixecar el cap i col?laborar entre nosaltres. Donar un nou impuls al municipalisme, introduint canvis en la manera de fer i obrint-nos a nous mercats".

En aquest sentit, ha destacat que el 17% de les empreses que estan a la ciutat exporten, el que suposa un 5% més que la mitjana catalana. I la millor manera de fer-ho és obrir-se a sectors d'alt valor afegit i explotant la marca Barcelona, que no ha de ser un problema: "ens sentim partícips i protagonistes d'aquesta marca, que moltes vegades és més potent inclús que Catalunya".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH